Eloi Vila acompanya els famosos a descobrir com van viure la guerra els seus avis

BarcelonaLes guerres solen anar seguides de llargs silencis, sobretot entre els vençuts. Sopars amb la mirada fixa al plat mentre plana el tabú i ningú gosa preguntar a l’avi què va passar mentre era al front. Aquella generació ja ha marxat, però TV3 li vol retre homenatge –i posar llum a la foscor, si no fos que el lema està agafat– amb el programa Quanta guerra!, un docutainment que s’estrena dimecres a les 22.05, presentat per Eloi Vila.

Cada episodi s’estructura a partir de la conversa amb una personalitat famosa, a qui se li proposa fer una investigació sobre el seu avi o àvia, per veure quina participació va tenir en la Guerra Civil. Els convidats són Andreu Buenafuente, Albert Om, Beth Rodergas, en Peyu i Natza Farré. Cadascun d’ells va proporcionar al programa les informacions esparses que sabia dels seus parents i, a partir d’aquí, l’equip d’investigació format per Toni Tortajada i Núria Borniquel ha desenredat el cabdell per bastir un relat el més complet possible sobre quin va ser el seu destí ara fa nou dècades.

“Fer aquest viatge m’ha permès conèixer l’avi –explica Andreu Buenafuente–. No en sabia pràcticament res, ni en tenia cap foto, i ara me’l puc imaginar. M’ha servit per dignificar la seva memòria i agrair el seu sacrifici i el de tota una generació”. El còmic protagonitza el primer episodi i el programa arriba fins i tot a determinar el lloc probable on va ser enterrat, dos anys després de començar el conflicte, aquell idealista que es va presentar voluntari per lluitar contra el feixisme i va deixar la vida en combat.

“Es fa un viatge físic al lloc dels fets, però també un viatge emocional. I això és molt xulo de fer, però també complex”, detalla a l’ARA Eloi Vila. El periodista ja tenia experiència fent recerca sobre la Guerra Civil, fos com a autor d’un llibre sobre històries de soldats a partir de les cartes que enviaven a casa, fos com a presentador del programa Trinxeres –amb Carles Costa i Marc Juan–, que resseguia la geografia catalana per trobar els rastres encara visibles del conflicte.

El programa assumia el risc d’agafar un cas i acabar en un cul-de-sac, sense prou material per construir un relat de prou gruix. No ha estat el cas. Però sí que un dels personatges famosos que va accedir primer a col·laborar-hi es va acabar fent enrere perquè en el seu entorn familiar no es veia amb bons ulls mostrar en públic aquella parcel·la de la seva història particular. “De fet, el programa justament treballa per mitigar el trauma col·lectiu i que els relats concrets tinguin caràcter universal. Els que van tornar van callar durant molts anys, per por de la repressió. I hi ha encara unes 100.000 persones desaparegudes en aquest país”, explica Vila.

De moment, seran només cinc episodis, però el periodista explica que per part de l’equip hi hauria ganes i capacitat de fer més històries: “La decisió serà de la televisió, esclar, però encara no hem estrenat i jo ja no sé com gestionar l’allau de missatges que em ve. M’arriben correus electrònics de ciutadans anònims contant-me històries dels seus avis, a les xarxes socials també rebo missatges... A veure com ho gestionem. Però et fa veure que aquest trauma col·lectiu no està resolt ni de bon tros”.

Albert Om, un dels convidats, explica l'experiència des de l'altra banda. "Aquesta road movie que proposen és molt emocionant. I el resultat acaba sent extraordinari perquè al darrere hi ha una feinada i molta, molta sensibilitat –diu–. Per a mi, saber on van matar el meu avi, on pot ser que estigui enterrat, recórrer el camí que devia fer aquells últims dies seus a la guerra... això et remou. I et fa pensar com pot ser que hàgim esperat tant a entomar aquest tema. S'entén que durant la dictadura no se'n parlés, però ja fa vora cinquanta anys que va morir Franco i encara hi ha tots aquests desapareguts".

Avis i àvies

La guerra es vivia al front, però es patia també a la rereguarda, i a les cases. Un dels episodis està protagonitzat per Natza Farré i se centra, en aquest cas, en la seva àvia Montserrat, que va tenir el seu primer fill el dia que va començar la guerra i, al cap de molt poc, el seu marit va haver de marxar a lluitar. Va resistir els tres anys del conflicte patint els bombardejos, les cues per menjar i la incertesa devoradora. “Els homes van marxar al front, però les dones mantenien la vida, lluny de les trinxeres. Per això és important remarcar que aquest és un programa sobre els avis i les àvies”. Quanta guerra! arriba a la pantalla de TV3 fruit d’una col·laboració amb la direcció general de la Memòria Democràtica de la Generalitat.

Coincidint amb l’estrena del programa, la companyia Farrés Brothers i Cia porta al teatre Tantarantana el seu muntatge de Quanta, quanta guerra, l’adaptació teatral de l'última novel·la que va publicar, l’any 1980, Mercè Rodoreda. Biel Rossell i Pep Farrés signen aquesta adaptació que va ser seleccionada per Novaveu dins del projecte Visionaris i que ha ofert una trentena de funcions per Catalunya abans de recalar a Barcelona. Al damunt de l’escenari, Rossell mateix i Biel Serena.