Ei, nena, ¿balles contra l'amnistia?

La pesca d’arrossegament –no la de la indústria pesquera, sinó la de discoteca– sempre m’ha fascinat. És allò d’anar demanant rotllo de la manera més indiscriminada i matussera possible, confiant en la llei dels grans números: si abordes inoportunament 1.000 persones, només amb un 0,1% d’encert ja dormiràs calent. La dreta s’ha posat la jupa de cuiro i ha anat a la discoteca Brussels, a veure si algú no s’adona de la ruïna exterior (o interior) i es deixa seduir per pronunciar-se contra l’amnistia. ¿Ei, titi, me vetas a Sánchez, nena? Com bé saben els practicants de l’arrossegament, els descarts de la una de la matinada són les súpliques a quarts de cinc, així que després d’apuntar al trofeu de la pista –el terrorisme– ara toca buscar premis de consolació i ballar amb la més lletja. Aquest és el context que explica el titular d’El Mundo: “Intentem que la directiva anticorrupció de la UE prohibeixi aquesta amnistia”, que és una citació de Nuno Melo, eurodiputat portuguès i ponent del PPE. És a dir, es pretén que la malversació no sigui perdonable. La corrupció més dolosa, i la que podria sotmetre’s al debat del sobreseïment, és la de qui s’ha embutxacat diners per a gaudi personal, cosa que no es compleix gens en el cas del Procés: aquí només va ser una tipificació convenient com a palanca judicial. Intentar descarrilar l’amnistia per aquí té tant de sentit com invocar les polítiques mediambientals per tot el Fairy vessat. O sigui, cap, però ja són les cinc, han encès els llums i sona Love me tender.

(Coda: el mateix diari titula: “El Yoyas demana a Sánchez 'l’indult o l’amnistia i condonar' els seus deutes amb Hisenda després d’un any en cerca i captura”. Aquest encara continua fent campanya política per a Ciutadans, aliè a tot el que ha passat al partit mentre ell fugia pels boscos.)