Internet gratis: la solució a la bretxa digital?

Barcelona“Sabem que hi ha una bretxa digital. Si féssim formació a distància deixaríem fora de la formació justament aquell alumnat i aquelles famílies més desafavorides, i augmentaríem la inequitat”. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va justificar d’aquesta manera, en declaracions a TV3, que des del seu departament no s’instés les escoles i instituts a oferir recursos educatius en línia mentre els centres estiguessin tancats a causa de la pandèmia del coronavirus.

Però, i si fos possible superar aquesta bretxa digital? I si, per exemple, es pogués aconseguir que les famílies amb menys recursos tinguessin la connexió a internet gratuïta? Podria ser una bona solució, aquesta mesura? “Tot el que sigui accés gratuït, a favor”, diu a l’ARA Ismael Peña-López, expert en l’impacte de les noves tecnologies sobre l’educació. Ara bé, segons ell, això només resoldria una part del problema, la més bàsica. “Tenim tres bretxes digitals –explica–. La primera és la bretxa d’accés, és a dir, tenir o no un dispositiu a casa i que estigui connectat. La segona és la competència digital: enviar whatsapps ho tenim bastant superat, però a nivells avançats, com ara baixar un document en PDF que està comprimit en un Zip, el 50% o 60% ja tenen problemes. I la tercera és l’empoderament, ser capaç de fer servir internet per estudiar a la UOC o per contribuir a elaborar uns pressupostos participatius”. Segons Peña-López, que actualment és director general de Participació Ciutadana del departament d’Exteriors, la bretxa educativa està “entre el segon i el tercer nivell” d’aquesta escala, però, en canvi, la gratuïtat de l’accés a internet incidiria en el primer.

Ara bé, en les circumstàncies actuals, diu, la mesura podria tenir sentit: “La bretxa d’accés estava més o menys superada, perquè pràcticament tothom té un telèfon amb connexió a internet. Però l’ús intensiu d’aquests dies fa que la tornem a tenir: si el teu professor et penja una pila de PDFs que pesen molts megues, començarem a patir. La capacitat de transmissió de dades que demanem actualment depassa de molt l’ús quotidià”, afirma Peña-López.

Agnès Pàmies, directora tècnica del Casal d’Infants del Raval, que atén nens i joves de famílies amb pocs recursos, matisa aquesta afirmació. Segons ella, a banda de facilitar la connexió a la xarxa, caldria poder oferir també a aquests alumnes un ordinador o tauleta. “Es dona per descomptat que avui tothom disposa d’ordinador i internet a casa, però no és així. Moltes famílies el que tenen és un telèfon, que l’acostumen a tenir els pares i, a més, per a segons quins continguts o per fer-lo servir molta estona no seria el més adequat”, adverteix.

La bretxa social

En qualsevol cas, Pàmies considera que fer arribar a aquestes famílies un dispositiu digital amb connexió gratuïta “reduiria una mica l’escletxa”, però no la tancaria del tot, perquè encara faltaria el tercer element: “La competència”. En la seva opinió, una mesura com aquesta tindria sentit com a part d’una estratègia més àmplia per garantir “un cert acompanyament” als alumnes i assegurar-se que fan un ús de la xarxa “competent i responsable”. Per exemple, diu, caldrien mesures de “control parental” per als casos de nens i adolescents que es queden sols a casa, i eines per prevenir l’agreujament de possibles situacions de “dependència de les pantalles”.

Peña-López coincideix en aquest diagnòstic i assenyala que la principal font de desigualtat entre els alumnes no té a veure amb la capacitat d’accés i ús de les eines digitals, sinó amb l’ajuda que els seus pares els poden oferir en un moment com l’actual. “Hi ha pares que poden dedicar hores a acompanyar els fills en aquest recorregut, però d'altres o no tenen els coneixements o fan més hores que un rellotge i no poden ajudar-los. Aquest és el problema gruixut que tenim!”, assenyala, i adverteix: “La resta és relativament fàcil de solucionar, però això no ho arreglem amb 15 dies de coronavirus”. Segons Peña-López, per a aquests alumnes de famílies amb pocs recursos “és probable que a mitjà termini sigui tan efectiu no perdre la beca menjador o que els seus pares no pateixin un ERTO com oferir-los connexió a internet gratuïta perquè demà puguin fer els deures”.

En el mateix sentit es pronuncia el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, que subratlla que “les grans desigualtats” no es troben en la capacitat d’accés a la xarxa, sinó en “el capital familiar que cada nen té a casa”. “Sense ensenyament digital ja hi ha una bretxa brutal aquests dies entre els nens que tenen pares que llegeixen, que els posen exercicis de matemàtiques, que hi tenen determinats tipus de converses, i els que no els poden oferir aquest capital cultural”, reflexiona. Per això, segons ell, quan Bargalló va citar el problema de la bretxa digital per justificar que no s’incentivés l’ensenyament en línia des de la conselleria, “es va quedar en la primera frase”. “És cert, si promovem l’educació digital hi haurà desigualtat. Però el que hem de fer és obrir el debat, no tancar-lo!”, es queixa Palacín. En la seva opinió, "el conseller hauria d’haver dit: «Si només ens basem en el digital, hi haurà desigualtats, però aquestes desigualtats ja hi són i ens posarem a pensar solucions»".

Amb tot, segons ell, podria ser una “molt bona proposta” que les operadores de telecomunicacions oferissin una “ampliació” del contracte de dades per tal que els alumnes poguessin accedir sense problemes, i sense haver de pagar més, als continguts educatius que els seus mestres els proposessin a través de la xarxa. “Espanya, i per extensió Catalunya, és un dels països del món en què hi ha més telèfons mòbils, tenim uns dispositius molt potents –diu Palacín­–. El que no hi ha és la capacitat de pagar megues i de distribuir-los de manera equitativa. Per tant, això hi ajudaria”.

No s’ha plantejat

En qualsevol cas, tant el departament d’Educació com el de Polítiques Digitals asseguren que l’opció de demanar (o obligar) a les operadores que facilitin l’accés a la xarxa als alumnes amb més dificultats econòmiques no s’ha plantejat. “Si tothom tingués garantit l’accés a internet, després podries acordar la gratuïtat, però en la situació actual, en què això no està garantit, el que faries seria crear un gap encara més gran respecte a la gent que no té internet”, argumenten fonts del departament que comanda Jordi Puigneró. En aquest sentit, des de la conselleria recorden que el seu objectiu és que aquest any totes les capitals de comarca catalanes tinguin accés a la xarxa de fibra òptica, i que treballen amb l’horitzó de fer-la arribar a tots els municipis el 2023.

Aquest dissabte la conselleria d’Educació va posar en marxa un pla d’actuació per “garantir l’aprenentatge en línia de l’alumnat” i “proporcionar als docents i als centres educatius els recursos i les eines digitals que permetin donar continuïtat a l’aprenentatge en termes d’equitat i qualitat”. Tot i així, mantenen el seu posicionament inicial respecte a aquest tipus d’ensenyament: “Hi ha gent que no té els recursos per fer la formació des de casa. Per tant, tot el que es pugui fer a distància està bé per mantenir el vincle, però no pot ser qualificable de cara a la nota final del curs, perquè no podem deixar ningú enrere. Les feines fetes a casa es poden valorar, però han de ser de més a més", assenyalen a l’ARA fonts del departament.