Eduardo Noriega: “He trobat a ‘Cites’ un projecte diferent de la típica sèrie espanyola”

BarcelonaDues trobades a cegues ocuparan el prime time d’aquesta nit a TV3 amb l’estrena de la sèrie Cites. Eduardo Noriega és un dels 24 actors que formen el repartiment d’aquesta ficció coral, tot i que avui no apareix en pantalla. Provinent de Santander, és la primera vegada que l’intèrpret s’atreveix a rodar exclusivament en català després de fer-ho parcialment als films de Marc Recha Petit indi i Las manos vacías.

Què li va interessar de la proposta?

Quan em van trucar de Filmax per fer una sèrie a Catalunya pensava que seria una sèrie típica espanyola, però he trobat un projecte completament diferent. Primer pel format mateix, que és de cinquanta minuts i cada cita és de 25 minuts. A més, els guions eren molt bons, molt ben escrits i molt cuidats.

¿Quins reptes suposa rodar en una llengua que no és la seva?

És molt més complicat. Quan rodes en la teva llengua materna hi ha coses, hi ha emocions, hi ha records, hi ha sentiments que estan amagats a les paraules. Quan rodes en una altra llengua no ho tens, això, i aleshores has de construir tu aquests records emocionals i has de treballar molt, molt i molt la llengua perquè, quan siguis a rodatge, t’oblidis que estàs parlant en un altre idioma. Si no, és impossible.

¿I ho ha aconseguit, a Cites?

Sí, aquí xerro i xerro... Hem rodat seqüències llargues de deu minuts sense tallar. Això no m’ajudava en res, no és com quan tens una frase, la prepares i la dius, no, no, aquí era parlar en català durant deu minuts. No ho podies controlar tot, tots els matisos de la llengua. Però bé, jo em vaig quedar tranquil quan em van dir que el personatge era de Santander i ja està.

¿La coralitat de la sèrie ha afectat en la manera de treballar?

Ha sigut estrany perquè només coneixes una part de la sèrie, una part molt petita. Jo surto en tres capítols però n’hi ha tretze. Només he llegit un capítol que no era el meu. Sé que són cites, més o menys conec algunes històries però res més. Tinc molta curiositat per veure el primer episodi.

Com ha sigut l’ambient de rodatge?

Assajàvem cada dia de rodatge. Jo venia aquí, assajava dos dies i marxava a Madrid, venia a Barna i rodava dos dies i marxava... Venia i marxava cada vegada, així que en el rodatge es creava aquesta sensació de tenir una cita amb algú i després tornar a la teva vida.

¿I amb les seves companyes de cites, com va anar?

Molt bé, he tingut molta sort però en aquesta sèrie no era gaire difícil. És un càsting al·lucinant, m’agrada molt. D’una banda, Aida Folch és una actriu instintiva i molt intuïtiva, i alhora disciplinada, ja que treballa des de fa molts anys. De l’altra, Montse Germán, que no coneixia, és una actriu molt potent. Tenia un personatge molt difícil però tu només havies de preocupar-te de ser allà, escoltar el que et deia ella i deixar-te portar.

¿Què opina de la direcció de Pau Freixas?

Jo crec que el Pau crea un ambient de rodatge molt bo, té molt talent i és molt meticulós. És un tio amb una energia, amb un entusiasme, que treu el millor de tothom.

¿A Cites hi predomina el drama o la comèdia?

Als meus capítols, molt més drama. Però tot i que sigui un drama, també hi ha situacions molt còmiques de gent que no es coneix.

Per què utilitza les cites per internet el seu personatge?

Està en un moment molt crític, és molt cínic amb ell mateix i està una mica frustrat amb la seva feina. Amb les cites s’oblida de la seva vida.