Eduard Fernández sobreviu a la desolació nuclear a ‘La zona’

SitgesL’inspector Héctor Uría intenta recuperar la seva vida enmig del fràgil equilibri en què es troba una regió del nord d’Espanya després de ser l’escenari d’un desastre nuclear. El protagonista de La zona, sèrie que Movistar+ va presentar dijous al Festival de Sitges i que es podrà veure a partir del 27 d’octubre, ha de fer front a les ferides psicològiques d’un accident del qual ell és, inexplicablement, l’únic supervivent.

Escrita pels germans Alberto i Jorge Sánchez-Cabezudo -aquest últim també n’és el director-, La zona està protagonitzada per Eduard Fernández, que dona vida a l’inspector de policia, que tres anys després de l’accident, es reincorpora al cos. El seu primer cas després d’un llarga baixa serà el brutal assassinat d’un home a la zona d’exclusió, una investigació que farà aflorar no només els seus traumes sinó també les conseqüències socials del desastre. L’Héctor és un personatge amb “una ferida profunda que sent la culpa d’estar viu i de la mort del seu fill”, explica Fernández.

El protagonista marca el tempo

Després d’anys de resistir-se a la televisió, amb excepció d’alguna TV movie i de la minisèrie Todas las mujeres, Eduard Fernández s’aventura amb una sèrie. “És la que m’agradaria veure a mi”, explica. Gran consumidor de sèries, assegura que feia temps que tenia ganes d’embarcar-se en un projecte televisiu, un desig que ha pogut fer realitat gràcies a la proposta dels germans Sánchez-Cabezudo, un oportunitat que va buscar de forma conscient després de veure Crematorio, la primera sèrie dels directors i guionistes, centrada en el pelotazo immobiliari. “Aquí hem pogut fer les coses bé, fent-ho petit i treballant bé els personatges”, explica Fernández, que afegeix que una de les claus va ser que es va començar a rodar tenint tots els guions tancats i sabent molt bé cap on anaven els personatges. L’actor es va enamorar d’uns diàlegs que, diu, pràcticament no es van haver de modificar durant el rodatge.

Fernández és el pal de paller d’un repartiment que compta amb una nodrida representació de cares conegudes del cinema i la televisió espanyola. Per a Jorge Sánchez-Cabezudo, l’actor català “és el metrònom d’una sèrie que funciona com una melodia que ell fa avançar” i a la qual s’acoblen els personatges interpretats per Emma Suárez, Alexandra Jiménez, Juan Echanove, Carlos Bardem, Alba Galocha i Álvaro Cervantes, entre d’altres. Aquest últim interpreta el Martín, el company, i en alguns moments antagonista, d’Uría, un jove que amaga més d’un secret i que per als creadors respon als personatges arquetípics d’Alfred Hitchcock.

El marc del desastre nuclear, en el qual es van endinsar els creadors fascinats per l’atmosfera, és fruit d’una barreja d’inspiracions. Per una banda, el film Stalker d’Andrei Tarkovski, en què un guia condueix dos expedicionaris per un terreny inhòspit, i per, l’altra, l’accident de Fukushima. “Ens va semblar molt impactant per la seva proximitat en el temps i perquè el Japó, com Espanya, és una economia de mercat. Era molt fàcil entendre i posar-se en la pell de les persones afectades.”, explica Jorge Sánchez-Cabezudo. El resultat és un thriller amb tocs de relat íntim de com es recupera la vida diària després d’un accident d’aquestes característiques. Per preparar-lo, els creadors van visitar una central nuclear, a més de rebre assessorament de la Unitat Militar d’Emergències (UME), Greenpeace i enginyers de centrals nuclears i hidroelèctriques. “L’energia nuclear és una meravella quan te l’expliquen però quan es trenca o hi ha un error és l’infern a la terra. Nosaltres posem això damunt de la taula”, explica Alberto Sánchez-Cabezudo.

La parella de creadors va escollir rodar a Astúries “per l’exuberància de la seva naturalesa”. “És un paisatge que, al mateix temps, està esquitxat per una indústria i una mineria abandonada que, en alguns casos, encara tenen una càrrega humana molt important”, assegura Jorge Sánchez-Cabezudo, que posa èmfasi en la idea que la barreja d’aquests elements permet mostrar un món dur però també molt bonic, una idea que és en el centre de la sèrie. L’ambientació, amb 160 localitzacions, funciona com un personatge més de la sèrie.

Una al·legoria de la crisi

A més de ser un relat sobre les conseqüències d’un accident nuclear, La zona també és una metàfora de la crisi econòmica en la qual ha estat immersa Espanya en els últims anys. “L’al·legoria d’una fuita nuclear és semblant a una fuita de democràcia, com ha passat amb la crisi dels bancs de la qual alguns s’han aprofitat”, assegura Eduard Fernández, que afegeix que, com en el cas de l’accident que es veu a la sèrie, la pèrdua de democràcia té derivades “terrorífiques” que acaben afectant sempre els més desafavorits.

“Després de Crematorio volíem parlar de la crisi i la postcrisi utilitzant l’accident nuclear com una caixa de ressonància on queda molt clar qui són els més beneficiats, els més afectats, els dilemes morals que genera i com afrontar-ho políticament”, detalla el director de la sèrie. Per a Alberto Sánchez-Cabezudo “un accident així és una bomba de rellotgeria per a l’economia de qualsevol país”.