Editorials del judici amb toga i, sobretot, maça (1)

BarcelonaEn Joan Canela ha aplicat la seva mirada fina –Canela fina, ho sento, no me n'he pogut estar– en un interessant informe que publica a 'Media.cat'. En concret, ha analitzat 63 editorials publicats a 'El País', 'La Razón', 'Abc' i 'El Mundo' dedicats al judici de l'1-O, entre el febrer i el juny. Algunes de les conclusions a les quals arriba: 1) La premsa espanyola, a l'hora d'escollir els temes, ha donat molta importància a la presa de possessió dels acusats com a diputats i senadors. L'objectiu, esclar, era pressionar la presidenta del Congrés perquè els suspengués immediatament, malgrat els vots que hi ha al darrere de cada persona. 2) 'El Mundo', 'Abc' i 'La Razón' prenen part inequívoca: desprestigien els acusats, els advocats de la defensa i els seus testimonis, sovint amb desqualificacions personals. 'El País', malgrat tot, observa més neutralitat en les seves editorials. 3) En lògica correspondència, els diaris de la caverna lloen les intervencions de l'acusació i les reguen amb la salsa dels adjectius: "eloqüents", "brillants", "metòdiques", "contundents"... Més enllà dels massatges adjectivals, el que importa aquí és que s'acaben igualant aquestes versions a les veritats provades. 4) Els diaris fan un ús constant del llenguatge bèl·lic per apuntalar el relat de la violència. Se'ls identifica com a "colpistes", per exemple, de manera sistemàtica. 5) Hi ha un afany clar d'implantar la noció que hi va haver violència. Destrosses, rebel·lió, disturbis, agressions... Els delictes pels quals els presos polítics són acusats necessiten que hi hagi una violència. Com que no va existir al carrer –però el lector de fora de Catalunya no ho sap–, cal crear-la en el relat.

Quan la caverna entra per la porta, la presumpció d'innocència salta per la finestra. Demà seguim amb més conclusions.