Editorials del judici amb toga i, sobretot, maça (i 2)

BarcelonaAhir desgranava algunes conclusions de la magnífica anàlisi firmada per Joan Canela a Mèdia.cat, després d'analitzar una seixantena d'editorials de Madrid sobre el judici de l'1-O. Vaig fer curt d'espai, així que segueixo. 6) La festa de la hipèrbole. 'El Mundo' va començar parlant d'un "setge" al departament d'Economia i, tres mesos més tard, ja deia que havia estat un "assalt". Ningú no va entrar per la força a la conselleria, però l'exageració perpètua afavoreix acabar entrant en el reialme de la pura mentida. 7) Un objectiu clar era considerar demostrada la violència. Bé per la via de dir que un testimoni avala la seva existència –quan és evident que només es tracta d'una versió dels fets, i sovint interessada– o bé per la via de parlar-ne donant-la per fet. Que cap presumpta t'espatlli el relat. 8) Criminalització de la independència. Els editorials consideraven que la creació d'un estat comportaria la retirada de drets als desafectes. Es parla de retirades arbitràries de nacionalitat que mai van formar part de cap programa explicitat pels promotors de l'1-O, sinó de grupuscles residuals. O perfils que només es representen a si mateixos. 9) Negació del caràcter polític d'aquest judici. Els diaris formen part del sistema espanyol, caracteritzat per una flagrant manca de separació de poders. No és d'estranyar, doncs, que als editorials de Madrid sovintegessin les lloes a les "excel·lents" garanties del sistema judicial. Espanya és una democràcia plena i consolidada, repetien a tort i dret, fent bo aquell llatinisme d''excusatio non petita, accusatio manifesta'.

Em costa valorar jurídicament per on pot anar la sentència. Però, des del punt de vista mediàtic i de l'impacte que pot tenir a Espanya, és evident que els diaris han facilitat al Suprem que pugui condemnar durament sense que s'alcin gaires veus discrepants. Diaris palanca.