Echenique amenaça de dimitir

BarcelonaLa crisi de Radiotelevisió Espanyola podria ser avui una mica més profunda. Diversos mitjans, com El Periódico i l’ Abc, asseguraven ahir que el president de la corporació estatal, Leopoldo González-Echenique, presentarà avui la seva dimissió durant la reunió del consell d’administració de l’ens, prevista inicialment per dilluns però que a última hora es va endarrerir tres dies. El Mundo, tot i això, negava que Echenique ja hagués pres formalment la decisió d’abandonar el càrrec, tot i que admetia que és una possibilitat que estarà sobre la taula durant la reunió.

La causa d’aquesta possible renúncia és la complicadíssima situació financera que viu des de fa anys la corporació i, més concretament, la negativa del ministeri d’Hisenda a posar-hi remei. Al juny, la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) va injectar 130 milions d’euros a RTVE, que van salvar de la fallida una corporació que acumulava unes pèrdues de 716 milions i que estava a punt d’incórrer en causa de dissolució. Però, tot i que aquesta aportació va permetre tapar un forat, la situació econòmica de l’ens encara estava molt lluny de la necessària, i al juliol Echenique va demanar a Hisenda 130 milions més, que li haurien de permetre tancar l’exercici actual sense dèficit.

De moment, però, els diners no han arribat. Dimarts, quan el president de la corporació va comparèixer al Congrés davant de la comissió de control de RTVE, la diputada socialista Isabel Rodríguez va preguntar-li si tenia els diners “compromesos” pel ministeri, però ell no li va respondre.

Relació tensa

Davant d’aquesta situació, Echenique ha plantejat la seva dimissió com un ultimàtum davant del govern espanyol, que cada vegada el veu amb més mals ulls. De fet, en aquesta mateixa compareixença, el president de la corporació no es va estar d’assenyalar l’executiu com el principal responsable de la situació financera de RTVE, quan va recordar que els ingressos, que haurien de ser “la font fonamental d’estabilitat per a la situació financera” de la corporació, “s’han debilitat per una retallada del govern [espanyol]”.

En aquest sentit, Echenique va subratllar que la corporació té un dèficit estructural d’uns 100 milions d’euros -el 2013 va ser de 113,3-, que no s’ha pogut corregir malgrat que, des de la seva arribada al càrrec, el juny del 2012, les despeses s’han reduït un 25%. Per això considera “necessari” ajustar l’actual sistema de finançament de la corporació, que des de l’1 de gener del 2010 no pot emetre publicitat, cosa que l’obliga a dependre de manera gairebé exclusiva de les aportacions de l’Estat. Segons el pla d’eficiència presentat per la cúpula de la corporació el 30 de juny, aquesta partida s’ha reduït gairebé a la meitat en només dos anys: dels 544,3 milions d’euros del 2011 es va passar als 292,4 del 2013.

A més, el novembre de l’any passat, quan es va aprovar el nou conveni col·lectiu, la direcció de RTVE es va comprometre a no retallar la plantilla com a mínim fins a finals del 2015, de manera que els ajustos que es poden aplicar en matèria de personal són molt limitats.

Pla d’eficiència

Entre les mesures de contenció de la despesa que sí que preveu el pla de la direcció hi havia la proposta de tancar Teledeporte el dia 31 de desembre, una iniciativa que ha generat polèmica i que, segons va explicar dimarts Echenique, ha de permetre estalviar uns 10 milions d’euros anuals.

Però aquest pla, que havia de servir per demostrar a Hisenda que la corporació estava disposada a fer sacrificis a canvi de l’aportació extraordinària, encara no ha estat aprovat pel consell d’administració de RTVE. Precisament, aquest havia de ser el principal punt de l’ordre del dia en la reunió prevista per dilluns, però davant l’absència de resposta de Montoro, Echenique va decidir, a l’últim moment, ajornar-la amb l’esperança que encara hi hagués temps per desencallar la situació. La reunió d’avui, doncs, serà decisiva.

Dos anys en el càrrec

Si malgrat tot no apareix un desllorigador in extremis i Echenique decideix tirar la tovallola, haurà estat en el càrrec poc més de dos anys, marcats per les polèmiques. La primera va ser la seva elecció -només li va donar suport el PP-, i a partir d’aquí van venir les crítiques per uns informatius massa partidistes, per cessaments i fitxatges poc justificats i per una caiguda d’audiència que ha portat La 1 a marcar els seus pitjors registres històrics, entre moltes altres coses.