Hollywood prepara l'enterrament del DVD
El nou sistema UltraViolet permetrà a l'usuari descarregar, guardar i copiar pel·lícules de forma legal
Los AngelesLa pirateria i el consum de cinema online han doblegat els estudis de Hollywood, que, a contracor, preparen el llançament d'una plataforma per a la distribució de pel·lícules per internet en detriment del decadent DVD. Fox, Paramount, Sony, Universal i Warnen encapçalen un consorci d'empreses tecnològiques i audiovisuals denominat Digital Entertainment Content Ecosystem (DECE), que ha nascut per dirigir la transició del sector de l'entreteniment de l'univers rígid dels suports físics a la flexibilitat del món digital.
La resposta de Hollywood al desafiament d'internet es dirà UltraViolet i veurà la llum a mitjans d'aquest any, primer als Estats Units i després al Regne Unit i al Canadà. De moment, no se sap quan estarà disponible a altres països.
Més que pel·lícules o programes de televisió, aquesta plataforma vendrà a l'usuari una sèrie de llicències que li donaran dret a veure, de per vida, els continguts que adquireixi, que estaran allotjats al núvol i seran accessibles des de dispositius connectats a internet. El comprador podrà, a més, descarregar les pel·lícules, emmagatzemar-les en el suport que vulgui i fer-ne còpies sense cost addicional, tot i que UltraViolet només autoritzarà un màxim de dotze dispositius per als visionats, és a dir, l'usuari únicament podrà gaudir de la seva videoteca en els aparells que doni d'alta al sistema. La mesura limita la llibertat d'ús dels continguts, i pretén dificultar-ne la pirateria. Tot el software associat a UltraViolet portarà incorporat un sistema de protecció per impedir-ne l'ús il·legítim. En principi està previst que el sistema permeti que fins a sis persones associïn els seus comptes de client i comparteixin continguts legalment.
El consorci DECE, integrat també per multinacionals com Microsoft, IBM, Nokia, Intel, Motorola o Samsung, ha anunciat l'arribada d'UltraViolet en el marc de la fira internacional de l'electrònica més gran del món, Consumer Electronics Show, que se celebra des de dijous a Las Vegas. La intenció d'aquestes companyies és crear un format estàndard per a la distribució de continguts, tal com ja va passar en el seu moment amb la cinta VHS, el DVD o, més recentment, el Blu-ray, encara que no tots els grans noms del sector donen suport a la iniciativa: els estudis Disney i la tecnològica Apple –el director executiu de la qual, Steve Jobs, és un important accionista de la factoria d'animació– han decidit adoptar les seves pròpies estratègies, i Disney ja té un projecte, anomenat Keychest, semblant a l'UltraViolet.
La indústria cinematogràfica s'ha vist abocada a prendre aquestes mesures després de negar-se durant un temps a assumir un canvi de tendència en el consum de cinema a casa, amb l'esperança que la caiguda de les vendes del lucratiu negoci del DVD fos un episodi passatger, i que es pogués aturar la pirateria per internet. I de fet, la realitat és que la comercialització del DVD va continuar desinflant-se durant el 2010, amb un descens de vendes d'un 16% als Estats Units respecte a l'any anterior.
Aquesta trajectòria descendent, que el 2009 va ser fins i tot més pronunciada (amb un decreixement del 17%), va començar a mitjans de la dècada passada i sembla ja irreversible, malgrat que en xifres absolutes el DVD continua recaptant més de 8.000 milions de dòlars l'any.
La venda de pel·lícules per internet ja és una altra cosa. Encara que el catàleg de films online encara és reduït, el negoci va créixer un 17% el 2010 als Estats Units, fins a superar els 680 milions de dòlars, mentre que els ingressos de la televisió per cable pel lloguer de pel·lícules va pujar un 21%, fins als 1.800 milions de dòlars.
UltraViolet és el primer gran pas de Hollywood per enterrar el DVD, un fet que, tot i així, no hauria de suposar el final dels suports físics. Segons dades de Digital Entertainment Group, els ingressos per la venda de Blu-ray, format de més qualitat i preu que el DVD, van augmentar el 2010 un 53% als Estats Units, fins als 2.300 milions de dòlars, un símptoma clar que als espectadors els continua agradant comprar cinema enllaunat.