La dura vida de les pitonisses judicials

2 min
4
Regala aquest article

Pítia era la sacerdotessa que, a Delfos, pronunciava els seus oracles en un estat de trànsit, posseïda per Apol·lo. El nom li ve de pitó, la serp terrible que habitava la caverna on després es construiria aquell temple, així que la podem imaginar amb una ominosa llengua viperina. La imatge encaixa a la perfecció amb certa tendència de la premsa espanyola que, a la manera de les pitonisses, publica portades no sobre el que ha passat sinó sobre el que creu que passarà. O, més ben dit, sobre el que creu que hauria de passar. Mirem aquest titular de primera pàgina de La Razón: “El fiscal general arriba al Suprem amb tot en contra”. La peça és un poti-poti que no acaba de desgranar què és exactament aquest "tot", però que dedica la major part del seu espai a recollir els arguments de l’APIF, la conservadora i minoritària associació de fiscals que ha aconseguit dur el seu cap orgànic davant del Suprem. En tot cas, poques hores després que el diari aparegués al quiosc, el lector ja sabia que Álvaro García Ortiz havia superat el tràngol, i ni més ni menys que amb el vot unànime dels cinc jutges que han analitzat si l’havien de descavalcar. Encara sort que ho tenia tot en contra: ho arriba a tenir a favor i el coronen rei, premi Planeta i pitxitxi de la Lliga.

Una pitó rescatada pels Agents Rurals de sota un cotxe a Barcelona en una imatge d'arxiu.

La Razón és el clàssic diari que s’escandalitza quan detecta pressions als jutges –que invariablement qualifica d’atacs– però és la primera que s’apunta a intentar fer decantar la balança de la justícia amb campanyes mediàtiques poc subtils. El Mundo feia el mateix, en el seu cas amb el titular "El jutge desarma García Ortiz a 48 hores de la seva declaració". Fer la pitonissa dona rèdits escassos al periodisme, sobretot si la realitat t’ho contesta abans de treure l’edició de l’endemà per confiar en la desmemòria i, de presumpta pitó passes a colobreta.

stats