La mort de la duquessa d’Alba marca el final d’una època
BarcelonaCayetana Fitz-James Stuart y Silva va néixer i viure enmig d’un núvol de privilegis pràcticament irrepetible. Pels títols nobiliaris d’alt nivell que acumulava i pel patrimoni que els acompanyava. Hi haurà rics més rics i nobles amb més reconeixements, però segur que no n’hi haurà cap que superi la concentració de poder aristocràtic de la dona que ahir al matí deixava de ser la 53a cap de la Casa d’Alba, una casa nobiliària amb els orígens al segle XIV i entroncada amb figures tan rellevants com el comte-duc d’Olivares i el duc de Berwick, que va conquerir Barcelona el 1714.
Un bon exemple que amb la mort de Cayetana d’Alba acaba una època són les circumstàncies del seu naixement, el 28 de març de fa 88 anys. Mentre la seva mare, la marquesa María del Rosario de Silva y Gurtubay, la portava al món, el seu pare, el duc Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó, estava reunit amb tres amics pròxims: el doctor Gregorio Marañón, el filòsof José Ortega y Gasset i l’escriptor Ramón Pérez de Ayala. De fet, va ser Marañón qui va assistir la seva mare en el part.
Però el seu primer dia de vida no va ser una excepció. Cayetana estava cridada a ocupar un lloc destacat encara que fos per una qüestió de bressol. Va néixer l’any 1926 al palau madrileny de Liria, emblema de la seva família noble, i era fillola del rei Alfons XIII i de la reina Victòria Eugènia. Se la va batejar en una pila que només es feia servir per a monarques, portada expressament des de Badajoz fins al Palacio Real de Madrid, el lloc del baptisme. Quan la seva família es va exiliar a Londres, durant la Guerra Civil, Cayetana va anar a l’escola amb un nét de Tolstoi, visitava el seu parent Sir Winston Churchill i tenia com a companya de jocs la futura reina Elisabet II d’Anglaterra. Una sèrie de detalls que evidencien el rang de la família de l’aristòcrata.
Els tràngols personals
No obstant, la seva vida també ha tingut sotracs. Sobretot en l’àmbit personal. La seva mare va morir quan ella tenia només vuit anys, menys d’una dècada durant la qual no va poder compartir gaires moments amb ella, ja que estava malalta de tuberculosi i no la deixaven apropar-s’hi per por a un contagi. Amb un pare dedicat a les seves tasques i sense germans, Cayetana va tenir una infància més aviat solitària, envoltada de gent que la reverenciava, un protocol que ella va intentar evitar d’adulta, cosa que va fomentar en certa manera que la bategessin amb el sobrenom de duquessa hippy, que no només se li va donar perquè estiuejava a Eivissa.
Potser el fet de ser filla única la va portar a tenir una família nombrosa, formada pels sis fills que va tenir amb el seu primer marit, l’enginyer -i també noble- Luis Martínez de Irujo y Artázcoz, mort l’any 1972 a causa d’una leucèmia. Cayetana també va sobreviure al seu segon marit, el doctor en teologia Jesús Aguirre, amb qui es va casar sense poder evitar la polèmica pel fet que formava un altre matrimoni. El tercer home de Cayetana d’Alba ha sigut el funcionari de Palència Alfonso Díez, amb qui ha compartit els últims dies. Un enllaç, el 2011, que la va obligar a repartir la seva herència per aconseguir el vistiplau dels seus fills.
Com a gran terratinent i per la seva immensa fortuna - Forbes diu que té 3.200 milions de patrimoni-, Cayetana d’Alba ha hagut d’afrontar algunes polèmiques. A banda de la irritació popular generada perquè ella fos la principal receptora de les ajudes agràries de la UE, va haver d’indemnitzar el sindicat del camp SOC per haver-los insultat. El dia que la nomenaven filla predilecta d’Andalusia alguns afiliats al sindicat s’hi van manifestar en contra i ella els va qualificar de “gentussa, delinqüents i quatre bojos”.
La col·lecció d’art
La duquessa també ha tingut topades amb els mitjans de comunicació, que han explicat fil per randa els divorcis de tots els seus fills. Es tracta d’un tema que sempre ha portat molt malament, cosa que no ha amagat. Tot i que va ser la seva principal guerra amb la premsa, no va ser l’única. Alguns mitjans van criticar l’aristòcrata per haver creat una fundació amb el seu patrimoni però no haver-lo posat prou a disposició de la ciutadania.
De fet, la Casa d’Alba posseeix una de les col·leccions privades d’art més importants del món. Segons explicava El País el 2012, la seva col·lecció inclou olis de pintors com Velázquez, Rubens, Goya i Tiziano, així com escultures, aquarel·les, dibuixos, tapissos, ceràmiques, vestits i documents històrics entre els quals hi ha fins i tot cartes autògrafes de Cristòfor Colom. De fet, en una entrevista a l’ Abc, l’aristòcrata recordava que a ella l’ha pintat Zuloaga, que l’ha esculpit Benlliure i que Picasso no la va poder pintar com si fos una maja de Goya perquè el seu primer marit s’hi va oposar.
S’acaba una manera d’entendre i viure l’alta aristocràcia. La concentració de poder es dissoldrà amb el repartiment de tots els títols. Ningú més serà cinc cops duquessa, divuit cops marquesa, vint cops comtessa, vescomtessa, comtessa-duquessa i conestablessa, a més de ser catorze cops Gran d’Espanya. I ningú, com ahir denunciava el sindicat de tècnics d’Hisenda, tindrà un 90% del patrimoni exempt d’impostos.
