La dreta mediàtica no sap què fer amb Mazón. Dissabte, l’Abc començava a preparar-li el pijama de fusta de pi i obria la seva portada amb “Les contradiccions de Mazón llasten la seva credibilitat i atabalen el PP”. Aquell mateix dia els diaris consignaven que mentre el País Valencià rebia la DANA calamitosa ell va estar dinant tranquil·lament fins a les sis de la tarda amb una periodista per oferir-li la direccció d’À Punt (en un rutilant exercici de desgovernamentalització dels mitjans públics). El Mundo també començava a fer girar la roda del garrot vil, amb un subtítol en què consignava que, per al PP, “no era moment de tallar caps”. O sigui, que la sega de colls arribaria, només que se li concedia al president valencià pietosa pròrroga vital.
Esclar, a La Razón tota aquella música d’orgue funerari no li agradava, així que l’endemà diumenge contraatacava amb la portada “Feijóo sostindrà Mazón per no donar-li un triomf a Sánchez”. Em sembla meravellós que l’òrgan oficial d’expressió del marianisme popular admeti implícitament que Mazón pertany a la paperera de la història, però, com en Nick-de-poc-sense-cap dels llibres de Harry Potter, conservarà la testa sobre el tronc només per no donar-li una alegria al Perro Sanxe. Algú d’una incapacitat manifesta per fer front a una emergència nacional com la viscuda mantindrà el sou només per les aparences… i ho diuen!!! Diumenge era també el dia d’explicar que una gran mobilització havia reclamat la dimissió de Mazón. El diari de Planeta ho explicava així: “L’esquerra organitza una manifestació multitudinària amb insults contra el president valencià”. Era un doble combo, perquè restava lliure arbitri als que van protestar –uns xais adoctrinats a cop de consigna– i alhora semblava que els insults formessin part de la convocatòria. Com es notava que no era una de les manis dominicals de la carcúndia, que beneeixen sempre amb titulars amables.
