Dreta mediàtica, Aliança Catalana i miopia

La paradinha de Junts que ha permès a Sílvia Orriols mantenir-se com a alcaldessa de Ripoll ha fet que els diaris de la dretíssima espanyola hagin parlat a bastament sobre Aliança Catalana. I és interessant veure en quins termes ho fan, tenint en compte que es tracta de mitjans que, quan escriuen sobre Vox, acostumen a fer un eslàlom trencaturmells per tal de no qualificar-los d’extrema dreta. A La Razón, per exemple, aquests dies els estalvien el qualificatiu, però a l’hemeroteca del diari hi ha un fotimer d’exemples en què Aliança és definida com a partit ultra. Tampoc a l’Abc no els cauen els anells per identificar-los així. I El Mundo parla de “l’ultra Orriols” ja des del titular. Evidentment, cap d’aquests mitjans li ha penjat la llufa al líder de Vox i les paraules ultra i Abascal només apareixen juntes si es tracta d’una cita d’un tercer.

No sé fins a quin punt aquesta insistència en no dir les coses pel seu nom és tan sols cinisme per blanquejar els partits de l’odi o hi ha unes bones dosis d’autoengany. Perquè si tu publiques que a Europa i arreu del món proliferen els partits d’ultradreta, antiimmigració, etcètera, i també dius que ho fan a Catalunya, s’ha de tenir una força d’autoconvenciment titànica –i unes ulleres amb forma de cor i tintadíssimes de rosa– per creure que Espanya és una excepció mundial i que Vox, que s’abraça amb tothom a qui tu titlles d’ultra, és només la mera dreta del bloc de centredreta. I alertar del perill que Junts escori cap a posicions inquietants sense constatar la gran arrossegada que han exercit Abascal i companyia amb el dubitatiu Partit Popular de Feijóo és una mostra més, l’enèsima, de la doble vara de mesurar amb què aquests mitjans es miren Catalunya.