Té dret Twitter a tancar el compte de Trump?

BarcelonaAdeu als tuits escrits en majúscules i a les arengues populistes. Quan un usuari de Twitter entra al perfil de @realDonaldTrump es troba amb un desert comunicatiu. Des que el 7 de gener, l'endemà de l'assalt al Capitoli, l'empresa va decidir suspendre el compte de Donald Trump, l'encara president dels EUA no es pot comunicar amb els seus seguidors a través del seu usuari personal. Sí que ho pot fer a través de l'usuari oficial del president dels Estats Units, @POTUS, justament el perfil que va utilitzar per queixar-se del bloqueig de Twitter en un fil que posteriorment va ser eliminat per la xarxa social. Mentre que alguns usuaris de la xarxa celebraven la decisió de Twitter, hi ha experts i personalitats públiques, com Angela Merkel i Aleksei Navalni, opositor a Putin, que es mostren contraris al moviment de l'empresa i asseguren que és un atac contra el dret a la llibertat d'expressió. Fins a quin punt té dret Twitter a vetar Donald Trump?

"Twitter té dret de fer-lo fora però la gran qüestió és si hauria de tenir aquest dret", puntualitza Frederic Guerrero Solé, investigador del departament de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Quan la companyia va prendre la decisió de vetar Trump es va emparar en les seves condicions d'ús, que li permeten fer fora un usuari de la plataforma. L'investigador, que es mostra molt crític amb el fet que Trump hagi convertit Twitter en el seu principal mitjà de comunicació amb els ciutadans, és contrari al moviment de la plataforma. "Nosaltres interpretem Twitter, Facebook i les altres xarxes socials com espais públics que es regulen segons les normes dels espais públics perquè així ens ho fan creure les plataformes. Però quan arriba una situació com la de l'assalt del Capitoli i el bloqueig del compte de Trump, ens adonem que el poder el tenen les plataformes", argumenta Guerrero Solé.

Per a Liliana Arroyo, doctora en sociologia i investigadora de l'Institut d'Innovació Social d'Esade, la decisió de Twitter és "un cop d'efecte enfocat cap a una estratègia empresarial que ara està centrada en la lluita contra les fake news" després d'anys d'inacció. "Twitter té dret d'admissió, igual que en té un bar, però sorprèn que una empresa privada que té unes polítiques força opaques prengui aquesta decisió", diu. Per a Arroyo el debat va més enllà de la figura de Trump i apel·la tota la societat, que ha acceptat sense oposar resistència que empreses privades com Twitter i Facebook decideixin qui pot participar en els espais de comunicació. "És un debat de fons a escala social molt bèstia i que fa temps que els experts reclamem que es faci", recalca, tot demanant que les plataformes siguin transparents amb els seus criteris de "comissariat digital".

Miquel Pellicer, professor col·laborador dels estudis de ciències de la informació i de la comunicació de la UOC, considera la decisió de Twitter una "gran acció de relacions públiques" però també assenyala que pot ser contraproduent: "Amb aquestes mesures s'apel·la al sentiment d'injustícia i pot servir per argumentar que la xarxa social censura". Pellicer recorda que durant molt de temps Twitter i Facebook van evitar prendre mesures respecte a moltes situacions de discriminació que es donaven a les seves plataformes i remarca que si ara s'han atrevit a tancar el compte de Trump és "perquè és un president que ja està de sortida".

Regulació judicial

Per evitar que Twitter sigui jutge i part del debat, Guerrero Solé defensa la intervenció de les institucions que vetllen per protegir els drets dels ciutadans i també l'autoregulació de l'estament polític. "Crec que la justícia no només és lenta, sinó que també ha cedit una part de les seves atribucions a les plataformes", argumenta l'investigador, que creu que la justícia nord-americana hauria d'haver posat fre a la difusió de rumors i notícies falses de Donald Trump molt abans de l'assalt al Capitoli: "Si el president dels Estats Units decideix que el seu principal mitjà de comunicació públic és Twitter, les mateixes institucions s'haurien de preparar o cobrir davant d'això i activar mecanismes i protocols per actuar en casos com els que hem vist aquesta última setmana".

Sense protocols, "Mark Zuckerberg i Jack Dorsey s'erigeixen com els defensors de la democràcia i la llibertat d'expressió, tot i que les seves plataformes són instruments molt posats en dubte respecte a aquesta mateixa llibertat d'expressió". Per a l'investigador, els propietaris de Twitter i Facebook no haurien de tenir potestat per marcar els límits de la llibertat d'expressió. Com Arroyo, Guerrero Solé també veu en el moviment de Twitter una decisió "oportunista".

L'argument que les companyies privades poden fer i desfer és "molt perillós", segons l'investigador, sobretot perquè es tracta "d'empreses que fan negoci a través de l'expressió de l'opinió" i que, per tant, segons Guerrero Solé no s'haurien de regular com qualsevol altre negoci privat. "La justícia hauria d'aprofitar aquesta situació per fer un salt i activar mecanismes d'actuació per vies molt més ràpides per a casos com aquest, que és molt particular", assegura. Però Arroyo considera molt "delicada" la possibilitat de la intervenció judicial perquè es tracta d'empreses privades.

En un article al New York Times, Kate Ruane, advocada de la Unió Americana per a les Llibertats Civils, alertava que si bé ara la decisió de Twitter i Facebook afecta només Trump, en un futur pot tenir conseqüències per a altres usuaris: "Entenem el desig de suspendre'l definitivament ara, però hauria de preocupar a tothom que empreses com Facebook i Twitter exerceixin el poder incontrolat d'eliminar persones de plataformes que s'han convertit en indispensables per al discurs de milions de persones". "El president Trump pot recórrer al seu equip de premsa o a Fox News per comunicar-se amb el públic, però d'altres, com els nombrosos activistes afroamericans i LGBTQ que han estat censurats per empreses de xarxes socials, no tindran aquest luxe", recorda.

El veto a Parler, o "enviar la ultradreta a l'internet fosc"

El debat sobre xarxes i llibertat d'expressió ha viscut un altre capítol aquesta setmana amb la decisió de Google i Apple d'eliminar de les seves botigues d'aplicacions Parler, una xarxa social molt utilitzada pels seguidors de Trump. Per a Arroyo és una decisió errònia. "Els estem obligant a buscar-se la vida a l'internet fosc quan, en realitat, és molt important tenir controlades aquestes veus d'extrema dreta i fer-ne seguiment perquè, si no, ens agafen per sorpresa". La investigadora remarca que, un cop més, grans empreses tecnològiques estan decidint qui pot participar i qui np en l'espai públic de comunicació.

"La manera de mitigar l'extrema dreta o el populisme crec que no és aquesta", argumenta Guerrero Solé, que assegura que aquest camí podria portar a una polarització política i tecnològica. "Pot semblar una bona solució a curt termini, però a llarg termini impedir l'accés a una plataforma o cancel·lar comptes no és la via per solucionar un problema polític gravíssim", conclou.