Els drames d’espies són cada vegada més drames

Nova YorkUcraïna i Rússia estan en guerra. Al Sudan, inestabilitat política i guerra civil. L'Iran està augmentant les seves capacitats nuclears. El món és bàsicament un embolic a The Agency, la nova sèrie d'espionatge que inunda l'espectador amb històries que s'entrecreuen ràpidament ambientades en un terreny de joc geopolític cada cop més complicat. La sèrie, disponible a SkyShowtime, forma part d'una nova tendència de ficcions d’espies que també inclou The day of the Jackal, Palomas negras i Slow horses, que va acabar la seva quarta temporada a Apple TV+ aquesta tardor.

Fidels al gènere, aquestes sèries viatgen per tot el món (encara que transcorren principalment a Europa) i es desenvolupen en centres de comandament d'alta tecnologia i en carrerons urbans foscos, mitjançant tirotejos emocionants i trobades furtives. Alguns agents persegueixen missions confidencials mentre que d'altres perden el control. Diversos gats persegueixen diversos ratolins i no sempre queda clar qui és qui. Les batalles més campals, però, passen al cor i a la ment dels protagonistes. Tot i que les noves produccions d'espies reflecteixen un món mercenari de postguerra, les amenaces i els conflictes existencials són sobretot interiors, íntims i, en molts aspectes, atemporals.

"És l'agència", diu un expert de l'Agència Central d'Intel·ligència (Jeffrey Wright) a un agent de camp (Michael Fassbender) a The Agency. "Res és personal". Res, és a dir, excepte tot. Basat en la sèrie francesa The Bureau, The Agency tracta tant d'ànimes dividides com d'un món dividit. El més fragmentat és un agent encobert conegut com a Martian (Fassbender), que és cridat de nou a l'estació de la CIA de Londres des d'Addis Abeba, on sembla que s'ha enamorat de la Sami (Jodie Turner-Smith).

El Martian, allunyat de la seva falsa identitat com a escriptor i de la seva vida amb la seva estimada, no sap quin camí ha de seguir. "Està en un moment de desconcert. La nostra història mostra els efectes d’aquest canvi vital en ell i en tothom del seu entorn", explica Jez Butterworth, guionista i coproductor de la primera temporada de la sèrie. “Em fascina com els espies viuen amb una mentida rere l'altra i, de cop i volta, desapareixen”, afegeix.

Són personatges perduts i espantats. Al llarg de la sèrie, demostren que estan tan confosos com els espectadors que els miren des de casa. “Els estem dient que vigilin, que no confiïn massa en els protagonistes perquè són tan humans com tu i com jo. Sempre és perillós posar la gent en un pedestal o demonitzar-la. Tots intentem fer-ho el millor que podem, i la major part de les vegades ens equivoquem miserablement”, diu el productor executiu de The Agency, Joe Wright.

Temps enrere, el gènere d'espies estava marcat per herois perfectes com James Bond, però els dilemes sobre identitat i veritat en aquestes històries no són nous. Les pel·lícules de Jason Bourne giren al voltant d’una pregunta fonamental: "Qui soc jo?" A la televisió, sèries com Homeland (2011-20), The Americans (2013-18) i Killing Eve (2018-22) juguen amb la inestabilitat de la personalitat i la fina línia entre fer un paper i esdevenir aquest paper.

Conflictes més humans

Les sèries i pel·lícules d'espionatge s'han tornat menys blanques i masculines, amb estrelles com Sandra Oh (Killing Eve), Zoe Saldaña (Special Ops: Lioness) i Jeffrey Wright (diverses pel·lícules de James Bond abans de The Agency), i menys heterosexuals (amb exemples com la tensió entre Oh i Jodie Comer a Killing Eve o la relació entre un sicari i el seu exnòvio a Palomas negras). Les lleialtats són molt més tèrboles, amb menys espies que actuen per interessos purament patriòtics o ideològics. Tanmateix, els conflictes més humans han guanyat prioritat. "Les tensions polítiques només serveixen per crear una atmosfera molt detallada", diu Jeffrey Wright.

Aquestes preguntes també passen per Palomas negras, on Keira Knightley interpreta la Helen, una espia amb l’encàrrec d’acostar-se a un polític britànic en ascens. S’hi acaba casant i tenint fills i després s'enamora d'un funcionari que és assassinat. ¿El van matar per culpa d'ella? ¿Va ser enviat per algú altre per infiltrar-se en la seva vida, igual que ella va entrar a la vida de l'home amb qui es va casar? Quin és el peatge humà de tot aquest subterfugi i caos?

"És un drama de relacions que té lloc al món de l'espionatge, més que una sèrie d’espies. L’element d’espionatge és secundari al dels vincles humans", afirma l'escriptor, creador i productor executiu de Palomas negras, Joe Barton. Tant a Palomas negras com a The day of the Jackal, els protagonistes són espies d’empreses privades. En aquesta última, la sèrie acompanya un agent de l'MI6 (interpretat per Lashana Lynch) que segueix un enigmàtic assassí (Eddie Redmayne).

En aquestes sèries d'espies, separar la feina de la vida és impossible. Per al Martian i per a la Helen, el veritable jo s’oculta entre la seva tasca com a espia i les seves relacions afectives. No poden deixar els secrets i les mentides a l'oficina: les pitjors parts de la seva professió es converteixen en la seva identitat més veritable. Per a Joe Wright, l'interès dels espectadors pels espies sentimentalment complicats connecta amb la necessitat social de transparència en un món ple de mentides i d’ofuscació. "Ho veig a la política i ho veig a les xarxes socials", argumenta Wright. "És una qüestió de com ens presentem en diferents fòrums i del que amaguem. En l’afició per aquestes sèries també hi ha, possiblement, el desig de viure de manera més autèntica".

Copyright The New York Times