Tres preguntes a Elisabet Casanovas, protagonista de 'Drama'
Et vas trobar el personatge del tot fet o hi has pogut incorporar elements?
Tot i que me'l vaig trobar fet, hi ha coses que hi he pogut aportar perquè hi ha hagut molta feina d'equip, començant pel Dani Amor, que va tenir la idea, i la directora, Ginesta Guindal, que és una crac. En altres casos ha sigut a l'inrevés: jo he hagut d'aprendre d'ella, com ara la manera directa que té de dir les coses o com viu el dol per la ruptura amb la parella. Havia d'entendre, per exemple, si el fet que se saltés les mesures de protecció i quedés embarassada, algú que en aparença veu el sexe com una manera de celebrar la vida, volia dir que estava passant una fase autodestructiva. En tot cas, els personatges mai són d'una sola manera, igual que passa amb les persones: depèn sempre amb qui ens estiguem relacionant. Una clau, això sí, era fer-la gamberra, però no frívola. Que hi poguessis empatitzar i no hi veiessis només la part de bogeria.
Consideres que l'Àfrica és representativa de la teva generació?
Algunes coses sí, inequívocament. Com ara viure en un pis compartit, per començar. No sé si la nostra generació es podrà comprar mai un pis! I també la seva reivindicació, perquè el fet de quedar-se embarassada no sigui un tabú i això es pugui compartir més i fer-ho visible. M'agrada de la sèrie que ella no busca qui és el pare. El focus no és l'home i això és un afer de dos.
Com definiries la manera de viure la sexualitat i les relacions?
A la nostra generació, ara mateix, és molt transgressor tenir una relació llarga. De cop, hi ha una reivindicació de les relacions obertes i del poliamor, però també lluitem per l'esquerra i per la dreta, per saber què funciona a cadascú.