Dos telèfons que no són el que semblen
El mercat de telèfons avançats ja no és el que era. El trimestre passat va ser el primer de la història en què al món no es van vendre més unitats que durant el mateix període de l’any anterior. Els consumidors que es poden permetre un smartphone ja el tenen i triguen a renovar-lo. I la irrupció d’una gamma mitjana molt vigorosa obliga les grans marques a canviar d’estratègia. Aquests dies he provat -sense pretendre comparar-los- dos exemples d’aquest canvi: els nous models de Huawei i Apple, significatius per ser els més recents del tercer i el segon fabricant mundial (8,2% i 15,3% del mercat, respectivament).
Huawei P9
La marca xinesa aposta per la fotografia per diferenciar el seu nou smartphone emblemàtic de la munió de telèfons amb Android gairebé clònics. La característica distintiva del P9 és la càmera principal, amb dues lents i dos sensors de 12 megapíxels: un en color i l’altre en blanc i negre. Suposadament combinant-los s’aconsegueix captar més llum, tot i que a la pràctica les fotografies fetes en condicions difícils d’il·luminació no són millors que les d’altres telèfons. Huawei presumeix de la col·laboració de la prestigiosa firma alemanya d’òptica Leica, però no concreta fins a quin punt ha intervingut en el disseny i la fabricació. Sigui com sigui, l’aplicació de càmera és de les més completes que he vist, amb una modalitat d’ajustament manual que permet afinar molt les imatges. Sorprèn que en un mòbil tan orientat a la fotografia no hi hagi manera de disparar ràpidament sense haver de desbloquejar l’aparell i obrir l’aplicació. Per cert, el desbloqueig es fa amb el lector dactilar de la part del darrere, probablement el més ràpid del mercat.
El P9 té carcassa metàl·lica de qualitat, pantalla de 5,2 polzades i fa servir un processador Kirin propi de la marca. Té 32 GB de capacitat, ampliable amb una targeta micro SD. Fa servir connector USB-C, reversible però incompatible amb els carregadors micro USB habituals. El sistema Android 6.0. porta la capa addicional EMUI de Huawei, més discreta que la TouchWiz de Samsung, i això és d’agrair perquè no permet instal·lar llançadores d’aplicacions alternatives. El P9 és un dels mòbils més ràpids del mercat en potència bruta, però això no es tradueix en un rendiment òptim en navegació web ni en l’execució de jocs. En canvi, té una autonomia de bateria excel·lent, a l’alçada del Samsung Galaxy S7.
El P9 és un mòbil molt còmode, però també una mica trampós: Huawei pretén situar-lo a la gamma alta per un preu (599 euros) inferior al dels competidors. Però li falten diverses de les característiques que hauria de tenir per jugar en aquesta lliga: càrrega sense fils, pantalla sensible a la pressió, altaveus estèreo, emissor d’infrarojos. Això sí, gairebé tot això es troba a la variant P9 Plus, amb una pantalla de 5,5 polzades. Però ja costa 100 euros més.
Apple iPhone SE
Si no fos perquè també està disponible en color rosa, a primera vista l’iPhone SE es podria confondre amb l’iPhone 5S que Apple va presentar fa dos anys i mig. La mateixa carcassa i la mateixa diagonal de pantalla: quatre polzades. L’argument del fabricant per a aquest retorn aparent al passat és que molts compradors -jo inclòs- no s’han passat als models actuals amb pantalles de 4,7 i 5,5 polzades perquè continuen preferint la mida més petita, la màxima que permet manipular les icones amb una sola mà. Això representa un problema per a Apple, perquè els propietaris d’iPhones anteriors al 6 no poden pagar a les botigues amb el sistema Apple Pay: els seus aparells no tenen la necessària connectivitat NFC per proximitat. El nou SE resol aquesta mancança -crucial als EUA, on la meitat dels smartphones venuts són Apple- i, a més, permet a la marca abordar el mercat de gamma mitjana sense rebaixar el preu dels models existents: l’SE amb 16 gigabytes costa 489 euros, un 35% menys que l’iPhone 6s de la mateixa capacitat.
La trampa és que internament són gairebé idèntics. L’iPhone SE porta el mateix processador A9, els mateixos 2 GB de memòria RAM i la mateixa càmera principal de 12 megapíxels que l’iPhone 6s. Es nota tant en el rendiment com en la qualitat de les fotografies. L’SE no és només el mòbil més ràpid de la seva mida. També supera la majoria dels rivals de qualsevol mida en velocitat de navegació web i de jocs, gràcies a la integració entre el hardware i el sistema operatiu que caracteritza Apple. I pocs el guanyen en qualitat d’imatge; en tot cas els Galaxy S7 de Samsung, i només en situacions de poca llum. Fins i tot té una mica més d’autonomia que l’iPhone 6s, malgrat portar una bateria més petita.
És veritat que hi ha algunes renúncies: la pantalla és passiva, sense el sistema 3D Touch sensible a la pressió; la càmera frontal només té 1,2 megapíxels; la velocitat màxima de connexió a xarxes 4G són 150 megabits per segon, i la variant de més capacitat (589 euros) té 64 GB, davant els 128 GB del 6s. Però si sou més d’iPhone petit i cap d’aquests aspectes us amoïna, amb l’SE no envejareu les prestacions dels models amb pantalla més grossa.
