Dos anys per tornar a reantenitzar

BarcelonaEspanya va arribar tres mesos tard a la liberalització del primer dividend digital, però preveu completar la del segon tres mesos abans de la data màxima. Així ho preveu el full de ruta que va presentar el govern espanyol aquest divendres a la nit, just un dia abans que s'acabés el termini que va fixar el Parlament Europeu el maig de l’any passat perquè els estats membres de la Unió Europea presentessin el document que ha de guiar el procés per a l’alliberament d’aquest segon dividend, que ha de ser una realitat a tot el territori comunitari abans del 30 de juny del 2020, tot i que es podria endarrerir dos anys més per causes justificades.

Segons el pla del ministeri d'Economia, abans que s'acabi el 2018 es presentaran "diversos instruments normatius" que regularan el procés, entre els quals destaca un nou pla tècnic de la televisió digital terrestre (TDT). La intenció és que aquest pla prevegi el manteniment del nombre de múltiplexs (grups de canals que emeten a través de la mateixa freqüència) existents actualment, tant d'àmbit estatal com autonòmic i local, de manera que l'oferta de canals de televisió no variarà. Segons el full de ruta, el procés de traslladar els canals a les seves noves freqüències començarà el gener de l'any que ve i s'acabarà el març del 2020, és a dir, tres mesos abans de la data màxima fixada per la UE.

El 5G pren espai a la televisió

L'objectiu d'aquest nou canvi és que d'aquí dos anys el tram de l’espectre radioelèctric comprès entre els 694 i els 790 mHz, que actualment forma part de la banda de freqüències que s’utilitza per a les emissions de la TDT, quedi buit per tal que es pugui destinar a les xarxes de telefonia mòbil de cinquena generació, conegudes com a 5G. Això obligarà, doncs, a traslladar a altres freqüències més baixes els múltiplexs que estan ubicats en aquest espai. La situació serà similar a la que es va viure la tardor del 2014, quan es va alliberar la banda de freqüències entre els 790 i els 890 mHz (coneguda com a primer dividend digital) per reservar-la per a la telefonia mòbil 4G.

En aquella ocasió, la UE va concedir a Espanya una pròrroga de dos anys respecte al termini previst inicialment i va determinar que havia de culminar el procés, com a molt tard, el 31 de desembre del 2014. Però el retard en l’inici de les actuacions per part del govern espanyol i la gran quantitat d’edificis que van haver d’adaptar les antenes en poques setmanes va obligar a ajornar tres mesos, fins al 31 de març del 2015, la liberalització definitiva d’aquella part de l’espectre radioelèctric. El compromís de la UE és que, com a mínim fins al 2030, no es tornarà a reduir l’àmbit de freqüències reservat a la TDT, i el govern espanyol ho ratifica en el full de ruta presentat divendres.

Abans del 30 de juny del 2020, però, sí que caldrà repetir el farragós procés de trucar a l’instal·lador perquè adapti l’antena a les noves freqüències que s’assignin als múltiplexs afectats, i posteriorment sintonitzar de nou els aparells de televisió perquè trobin els canals en la seva nova ubicació. L’afectació real per als ciutadans, però, variarà molt en funció del lloc on visquin. L’arribada d’aquest segon dividend digital ja estava prevista (sense una data concreta) quan es va alliberar el primer, de manera que el ministeri d’Indústria ja ho va tenir en compte en el pla tècnic de la TDT que va regular aquell procés. Així, el reial decret que aprovava aquest pla assenyalava que s’hauria d’evitar “tant com fos possible” la utilització de les freqüències situades entre els 694 i els 790 mHz.

Aquest principi es va complir al peu de la lletra en alguns territoris, com ara l’àrea metropolitana de Barcelona, però en altres zones es va quedar en una simple declaració d’intencions. Això significa que, en principi, a l’entorn més pròxim a la capital catalana tots els canals es quedaran allà on són i no caldrà fer res per adaptar-se a la nova situació, però que al Camp de Tarragona, per exemple, s’haurà de canviar la ubicació de quatre múltiplexs, que acullen una vintena de canals. A la resta d’Espanya la situació és similar, amb algunes àrees geogràfiques (poques) en què tots els canals ja emeten per sota dels 694 mHz i altres que tenen fins a cinc múltiplexs en la zona que s’haurà d’alliberar.

Oportunitat per avançar

El ministeri d'Economia destaca que el full de ruta que ha dissenyat té en compte les aportacions rebudes durant la consulta pública que el ministeri d'Indústria (del qual depenia durant els governs del PP la secretaria d’estat per a la Societat de la Informació, actualment adscrita a Economia va dur a terme entre el novembre i el febrer per recollir les demandes de tots els sectors afectats (operadors de televisió i de telecomunicacions, antenistes, associacions d’usuaris, administracions públiques, etc.). A partir d’aquest document, segons va publicar fa unes setmanes El Español, l’anterior executiu ja havia començat a desenvolupar el seu pla, però amb l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa la redacció del text, que ja estava pràcticament enllestida, es va aturar, perquè el nou govern socialista volia introduir-hi alguns canvis. Malgrat això finalment s'ha pogut presentar dins del termini fixat, tot i que amb un nivell de concreció baix.

De moment, doncs, encara hi ha moltes incògnites sobre com es durà a terme el procés de liberalització del segon dividend digital. Però la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha elaborat un informe en què alerta que serà molt complicat mantenir el nombre de múltiplexs actual en un espai més reduït, tal com preveu el govern, i que, en tot cas, per aconseguir-ho caldria planificar molt acuradament la nova distribució de freqüències. Davant d’aquesta situació, l’organisme proposa aprofitar la reestructuració de l’espectre per impulsar canvis tecnològics que permetin, d’una banda, optimitzar-ne l’ús -de manera que un àmbit de freqüències més reduït pugui acollir el mateix nombre de canals- i, de l’altra, millorar la qualitat de la imatge i preparar el terreny de cara a la futura generalització de les emissions en qualitat 4K, d’ultraalta definició. El full de ruta no fa cap referència a aquests aspectes.

La CNMC també adverteix, però, que si s’opta per aplicar les millores més ambicioses (consistents a adoptar l’estàndard de transmissió DVB-T2 i l’estàndard de codificació H.265) l’impacte sobre els ciutadans creixerà exponencialment, ja que la pràctica totalitat dels televisors en funcionament avui a Espanya són incompatibles amb aquestes tecnologies. Això obligaria, per tant, a renovar el parc de televisors o, si més no, a incorporar-hi adaptadors externs que els permetin rebre el senyal i descodificar-lo. En tot cas, el ministeri d'Economia té previst aprovar aquest mateix any un pla d'ajudes als ciutadans per tal que puguin fer front a les despeses derivades de la reantenització, tal com ja va passar el 2014.