La dona més bonica del món
Disney+ ha estrenat el documental Pretty baby, la història sobre Brooke Shields explicada per ella mateixa i el seu entorn. Arrenca amb una entrevista televisiva que li van fer quan era una nena. El presentador, un home gran, li pregunta si li agrada rebre tanta atenció de la gent. Ella, innocent, respon que li encanta, amb una obediència clarament adoctrinada. L’home es fascina per la bellesa de la criatura en una situació que resulta llefiscosa. Tot seguit, múltiples imatges d’arxiu ens resumeixen la dimensió mediàtica de l’actriu i model essent només una nena petita i creixent davant de la càmera. Veiem la bogeria al seu voltant. Com la maquillen, la vesteixen i la fotografien com si fos una dona adulta. Totes aquestes escenes ara generen rebuig.
Pretty baby (traduït al castellà a la plataforma com La mujer más bella del mundo) és un molt bon documental de Lana Wilson perquè tot i tractar-se d’un recorregut per la trajectòria personal i professional de Brooke Shields, la famosa protagonista d'El llac blau, ara serveix de paradigma per fer un retrat de la societat que vam ser per poder escandalitzar-nos. Consta de dos episodis. El primer ens descobreix els orígens familiars de Shields i la construcció del mite fins al cim de la seva fama. El segon capítol és la cara més fosca. Com aquesta noia, que va ser el mirall de moltes altres dones, de generacions senceres, en realitat va ser utilitzada, manipulada i destruïda pel sistema. Moltes com ella van patir abusos, violacions i explotació sexual i econòmica.
El documental és demolidor vist des de la perspectiva actual. Ens mostra com grans directors, dissenyadors i fotògrafs es delien per treballar i sexualitzar aquella nena fins a límits insospitats, amb uns relats inquietants. Ens explica com es considerava que la sexualització no tenia cap cost ni conseqüència i com la seva exposició mediàtica va ser interpretada com el dret dels altres a posseir-la. Ens descobreix com es va manipular psicològicament una criatura fins a distorsionar-li la idea de felicitat i èxit, com se la va instruir per defensar un paper que la perjudicava. I, per tant, com es va educar la mirada de la societat per tolerar allò que era inconcebible. Som testimonis de l’explotació sexual d’una nena sota l’eslògan cínic del bon gust i la innocència. Veiem com es va instaurar una cultura de la violació que encara perdura. Brooke Shields, ara sense maquillar, amb una vida estable i conscient del seu passat, explica les seves vivències i el documental les acompanya d’imatges d’arxiu que compungeixen l’espectador. Pots recordar la majoria d’anuncis, de pel·lícules, d’escenes i de fotografies que ella protagonitzava. Però et cau la bena dels ulls. Pretty baby és imprescindible. No tant per conèixer la vida de Brooke Shields sinó perquè, en realitat, el que fa el doble episodi és demostrar com un entorn cultural tòxic fereix les persones i deixa seqüeles, tant individuals com col·lectives. I com, malgrat que les plataformes canviïn, la mateixa història continua amb tantes altres dones a les xarxes socials.
