Dona i famosa, la diana ‘hater’ perfecta

Barcelona"M’he esborrat Twitter per tot l’odi que estic rebent". Aquesta va ser una de les primeres frases que va pronunciar Chanel Terrero, la representant d’Espanya a Eurovisió, en la roda de premsa de l'endemà de la seva elecció. La polèmica tria –va rebre la màxima puntuació del jurat professional però no del públic– va despertar hordes de haters a Twitter que van creure necessari fer arribar el seu disgust a la cantant: l’expressió de la seva indignació es va traduir en comentaris despectius, en alguns casos carregats de masclisme, racisme i classisme. L’assetjament va fer que les seves contrincants al Benidorm Fest, Rigoberta Bandini i Tanxugueiras, sortissin públicament a donar-li suport. Aquestes situacions de lapidació digital es donen periòdicament a Twitter, i moltes vegades les receptores de l’odi són dones amb una posició destacada a la televisió o altres mitjans.

Chanel ha deixat Twitter però moltes altres dones, moltes de les quals conegudes, són diàriament diana dels haters iels trols, una situació que afecta la salut mental de les receptores de l’assetjament. Aquesta setmana la diputada de la CUP al Congrés Mireia Vehí denunciava els comentaris que rebia a les xarxes en què diversos usuaris es ficaven amb el seu físic. Les burles i els insults pel seu físic també les va conèixer Cheslie Kryst, Miss America 2019, que s'ha suïcidat aquesta setmana. En un assaig publicat a la revista Allure, Kryst, també advocada i presentadora de televisió, explicava l’assetjament rebut a les xarxes. "El meu desafiament a l’statu quo va cridar l’atenció dels trols. No us puc ni explicar les vegades que he hagut d’esborrar comentaris a les meves xarxes socials d’emojis vomitant o insults dient-me que no era prou guapa per ser Miss America o que el meu físic era «un cos d’home»", recordava la model, que assenyalava que aquests eren els insults només adreçats al seu aspecte, però que eren molt pitjors quan ella donava la seva opinió sobre qüestions d’actualitat. La periodista Cristina Fallarás també es va cansar de rebre insults i amenaces a través de Twitter i l'abril del 2021 va abandonar la xarxa social.

Aquesta setmana l'escriptora i il·lustradora Aubrey Hirsch publicava un assaig en què feia un repàs de tots els insults i situacions d'assetjament que ha viscut a les xarxes socials. El títol del text resumia la situació: Així és com funciona quan ets una dona a internet (That's how it works when you're a woman on the internet).

Fenomen d'explosió ràpida

Una de les particularitats del cas de Chanel és que l'odi cap a ella es va generar de manera explosiva i en unes poques hores, les que va durar la gala final del Benidorm Fest i el seu nomenament com a representant d'Espanya a Eurovisió. Són fenòmens d'explosió ràpida però que poden arribar a desestabilitzar la receptora dels missatges. "Cada vegada es deshumanitza més l'altre, no es comprèn l'altra persona com algú que llegirà de cop cent missatges en contra seu", explica Janira Planes, experta en cultura d'internet i directora de comunicació a l'start-up Wuolah. Per a Planes, que es mostra convençuda que aquests atacs tenen com a objectius prioritaris les dones, remarca que aquestes explosions d'odi són típics d'esdeveniments en què tothom està hiperconnectat a través de les xarxes i els usuaris senten la necessitat de formar part de la conversa. "És un odi esporàdic del moment, al cap de 24 hores tothom se n'ha oblidat, però per a la persona que l'ha rebut és una allau d'estímuls negatius", remarca. "Com a éssers humans estem acostumats a rebre crítiques i que no tothom estigui d'acord amb nosaltres, però quan això es magnifica a través d'internet és molt difícil de gestionar", recorda.

Coincideix amb el diagnòstic de Planes el psicòleg clínic i psicoterapeuta Miguel Perlado, que està especialitzat en dinàmiques d'abús psicològic. "Les persones famoses i conegudes són la diana, sobretot si són dones. Aquí val qualsevol tipus d'argument, des de la manera de vestir fins a la manera de ballar o de comportar-se", explica l'especialista, que detalla que un torrent de crítiques com el que va rebre Chanel pot provocar "un estat d'angoixa que no deixi viure". Davant d'aquesta situació, l'expert assenyala que hi ha dues reaccions possibles: desaparèixer de la xarxa social, com ha fet la representant d'Espanya a Eurovisió, o quedar-s'hi i aguantar, una opció que Perlado assegura que es pot fer "insuportable". "Els haters tenen una estratègia, i hi ha estudis que assenyalen que aquestes persones poden tenir característiques en comú: són personalitats amb una dosi variable de comportament narcisista, que busquen protagonisme, i de falta d'empatia. A més, tenen una manera de pensar recargolada, i sempre hi veuen una doble volta a tot", assenyala.

Planes recorda que aconseguir un entorn digital segur no és una de les prioritats de les xarxes socials, ja que és el contingut polaritzador el que fa que els usuaris s'enganxin a la conversa.

Per a Perlado, una de les vies per intentar parar el moviment d'odi a les xarxes és fer una tasca preventiva des d'edats primerenques, ja que els usuaris de xarxes són cada cop més joves. "Els joves poden ser nadius digitals, però se'ls ha d'ajudar a veure on són els semàfors, que no tot s'hi val a l'autopista digital", reflexiona Perlado. Un altre factor clau, diu, és incentivar l'empatia: "Cada vegada estem més abstrets i ens interessa menys el que li passa a l'altre. Tot ho tinc al meu dispositiu i això és el meu món".