Dona i detectiu, la icona que triomfa a la televisió

Vestida amb un gorro de llana i una granota de color vermell, la detectiu Amy Silva baixa per l’escotilla del submarí Vigil, on s’estarà tres dies per intentar esclarir la mort d’un dels tripulants de la nau. La seva cara, poc abans que es tanqui la comporta, és d’una angoixa soterrada: no és per a menys, com es descobreix al cap d’uns minuts, ja que l’Amy fa temps que conviu amb l’ansietat i la depressió. La seva entrada al submarí és una de les imatges més impactants de Vigil, el nou thriller dels productors de Line of duty per a la BBC, que aquí s’emet setmanalment a Movistar+. El primer episodi va reunir 10,2 milions d’espectadors al Regne Unit, una xifra que va convertir la sèrie en el drama més vist a la BBC el 2021, i va reafirmar que el rol de dona policia s’ha convertit en un terreny fèrtil per a retrats complexos i agraïts d’interpretar. 

Suranne Jones és l’actriu encarregada de donar vida a Amy Silva, una policia acostumada a tenir una posició de comandament i exercir una autoritat que dins del submarí és posada en qüestió per una tripulació sotmesa a la llei del silenci. Mentre Silva és a la nau, a la superfície la seva exparella i companya de feina Kirsten Longacre (Rose Leslie) porta la investigació terrestre del mateix cas. “Crec que el que l’equip ha intentat fer és realment modern. Perquè és un thriller clàssic i tradicionalment considerat masculí, en el sentit que està ambientat en un submarí i hi ha una investigació policial. Però hi han posat al capdavant dues dones, una elecció que crec que és brillant, moderna i fresca”, explica Jones. 

Aquesta no és la primera vegada que l’actriu es posa en la pell d’una dona policia: ja va ser una de les protagonistes i ideòlogues de Scott & Bailey (2011-2016), un drama, amb un equip format majoritàriament per dones, sobre una parella de detectius de la policia de Manchester. La idea per a la sèrie va sorgir d’una conversa casual amb una excompanya de repartiment de la telenovel·la Coronation Street, Sally Lindsay. “Parlàvem de com seria de fantàstic tenir una sèrie protagonitzada per dones que no fossin l’esposa de, l’acompanyant de, la marede o l’amant de... tot aquest tipus de coses. No hi ha cap problema que ho siguin si els guions són brillants, però en aquell moment no era així”, recordava Jones quan es va estrenar la sèrie. Per crear el drama es van inspirar en un clàssic policíac femení, Cagney & Lacey, del qual Lindsay era fan. Emesa durant els anys 80, va ser una de les primeres sèries a trencar l’associació de masculinitat i món policial: les protagonistes eren dues dones amb estils de vida diferents –una tenia família, l’altra no– però entregades a la seva feina al cos. 

Si fa uns anys Keira Knightley confessava que feia drames d’època perquè era on trobava personatges femenins forts i interessants i que, en molts casos, desafiaven el concepte clàssic de feminitat, des de fa un temps els drames policíacs s’han convertit en una mina de rols de dones que s’allunyen de la simplicitat. 

Mare Sheehan, ídol del 2021

La detectiu Silva de Vigil és el darrer exemple d’aquesta tendència, però si hi ha una investigadora que aquest any ha trencat esquemes i ha enamorat espectadors és Mare Sheehan, la protagonista de la minisèrie de la HBO Mare of Easttown. Com en el cas de la protagonista de Vigil, la Mare, interpretada per Kate Winslet, també és una dona amb dimonis interns i una cuirassa gruixuda. És policia al seu poble natal, Easttown, una comunitat empobrida de Pennsilvània on tothom es coneix. Com explicava Eulàlia Iglesias en la crítica que va fer de la sèrie per a l’ARA, la Mare és “la demostració definitiva de com les dones de mitjana edat han trobat en el rol de policia (o similar) un tipus de protagonisme que els havia sigut negat durant dècades”. 

Una de les lloances que se li van fer a Kate Winslet és que sortia a la pantalla sense el glamur que se li suposaria a una estrella de Hollywood. La Mare és una dona normal i directa, no està per històries, i això es reflecteix en tots els aspectes de la seva vida, des de com treballa fins a com es vesteix. “És una dona real i defectuosa, amb un cos i una cara que es mouen en concordança amb la seva edat, la seva vida i d’on ve. Crec que tots tenim fam d’això”, explicava Winslet en una entrevista al New York Times. 

Quan es va estrenar Mare of Easttown no van trigar en arribar les comparacions amb la britànica Happy Valley. Escrita per Sally Wainwright, la sèrie se centra en la vida de Catherine Cawood (Sarah Lancashire), una sergent de policia de Yorkshire, una dona normal i corrent i amb una vida familiar convulsa. La protagonista es defineix així: “Soc la Catherine, per cert. Tinc 47 anys, estic divorciada, visc amb la meva germana, que és una addicta a l’heroïna en rehabilitació. Tinc dos fills ja adults: una és morta i l’altre no em parla. I un net”. Després de guanyar un Bafta pel paper, Lancashire assenyalava que el de Happy Valley era un dels millors papers de la seva trajectòria i que l’havia fet després de pensar que la seva carrera s’acabaria un cop superats els 40. “No em puc queixar perquè en una edat en què molts actors comencen a desaparèixer, jo soc més visible que mai”. 

De Dana Scully a Stella Gibson

La Mare i la Catherine es defineixen per no ser dones extraordinàries, sinó més aviat terrenals, un adjectiu que no acaba de servir per definir una altra de les detectius amb pedigrí dels darrers anys, Stella Gibson, la protagonista de The fall (Netflix), una dona que és tot elegància. Interpretada per Gillian Anderson, aquesta detectiu de la policia anglesa és destinada a Irlanda del Nord per encarregar-se de la investigació d’una sèrie de delictes sexuals. Gibson és una professional amb autoritat i que no s’excusa a l’hora d’exercir-la. 

Quan la sèrie es va estrenar als Estats Units, la periodista Amy Sullivan, de The Atlantic, va dir que es tractava de la ficció més feminista de la televisió. “No hi surt cap dels tòpics que esperem en una història sobre una dona amb poder. A ningú li molesta l’aparició de Gibson en escena ni es posa en dubte la seva autoritat. El seu gènere no és un tema, els seus subordinats s’aixequen quan ella entra en una habitació i segueixen les seves ordres. Gibson no tracta d’amagar la seva feminitat i alhora va per tot arreu donant ordres”, resumia Sullivan en un article en el qual també assenyalava que això no volia dir que el personatge estigués lliure de faltes. “La principal és la seva ceguesa quan té relacions sexuals amb els seus companys de feina. L'assumpció que aquest tipus de relacions són el seu dret i no afectaran les seves relacions laborals no la fan gaire diferent de Don Draper a Mad men”. 

Stella Gibson ha de compartir amb Dana Scully, d'Expediente X, l’honor de ser un dels dos papers més emblemàtics de Gillian Anderson. Totes dues dones televisives estan connectades, a més, per la seva professió i un cert caràcter inspirador: el conegut com a efecte Scully va fer que als Estats Units hi hagués un increment de noies interessades en estudiar ciències o en començar una carrera professional en algun cos policial. Una mostra més que els referents televisius poden arribar a marcar la diferència.