Un documental reflecteix l'Eugènia Balcells més propera i íntima

BarcelonaEl dia que Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) va fer 81 anys va ser un moment de vertigen. L'aniversari de l'artista va coincidir amb el dia que veia per primera vegada acabat el documental The wisdom of wonder, Eugènia Balcells once and again, una peça audiovisual del cineasta colombià Luis Felipe Ruiz que va estar preparant durant més de cinc anys. "Estava espantada, sabia que veure el documental em tocaria. Era com un examen, una regressió en viu dels últims 50 anys de la meva vida", explica Balcells. L'experiència va ser "una bomba" que va rebre de molt bon grat. "Em vaig sentir molt ben tractada. Aquesta pel·lícula és un mirall benèvol que em reflecteix des de la cura i l’afecte", diu l'artista. El documental, que també inclou imatges d'arxiu de les obres de Balcells, es va estrenar el 5 de desembre al Festival de Cinema Documental sobre Art (DART) i està disponible a Filmin fins al 31 de desembre.

Luis Felipe Ruiz és col·laborador habitual de Balcells i des de fa anys tenia al cap fer un documental sobre l'artista. "Un dia m'ho va proposar i li vaig dir que sí, i des d'aleshores va començar a gravar tot el que feia", relata Balcells. Així, el documental ressegueix la vida i els processos creatius de Balcells dels últims anys i recull moments que han sigut cabdals per a la seva trajectòria. Per exemple, el moment en què van firmar les arres per instal·lar la fundació a una casa de Castellar de la Selva i hi van fer una festa per celebrar-ho. Aquesta decisió va anar lligada a la venda del seu estudi, un gran edifici industrial reformat al barri de Brooklyn que fa dècades van poder comprar per relativament pocs diners amb el seu company Peter Van Riper.

"Vam fer una exposició per acomiadar-nos d'aquell espai i amb l'Eulàlia Bosch vam fer venir el Luis perquè ho gravés tot. No volíem marxar sense tenir-ho enregistrat", afirma Balcells. Aprofitant l'estada del cineasta a Nova York també van trepitjar els indrets que havien estat importants per a Balcells al llarg de la seva vida. "Vam anar al costat del riu, on es veu tot Manhattan, a la Grand Central Station, al Museu de la Ciència, a la Library 42 i al Soho", explica. Tot plegat ho van fer, a més, utilitzant dues càmeres i creant, d'aquesta manera, unes imatges peculiars. "Tenia una bola de mirall molt gran, la vaig agafar, em vaig posar un barret amb un plec de vellut i la càmera a sobre. Em veia a mi mateixa i tot l’espai al voltant, en una mena de selfie. És un autoretrat únic", apunta l'artista.

L'aventura de fer una edició especial de l'ARA

Un altre dels moments més rellevants del documental és la creació del diari especial Eugènia Balcells la tardor del 2022. "Va ser una aventura i una bogeria, perquè tot havia de ser diferent. Ens oblidàvem de l'estructura normal del diari; fèiem les fotografies, que eren imatges eternes i que no sempre estaven lligades amb el text. Va ser un repte extraordinari que m'ha lligat a l'ARA per tota la vida", subratlla l'artista. El documental mostra tot el procés d'elaboració de l'edició especial amb l'equip de l'ARA i, després, la rebuda d'aquest número per part d'alguns lectors. "Ara quan veig el documental m'adono de coses insòlites del procés de creació i de la meva lluita per intentar explicar el que volia transmetre. El resultat ha sigut tot un regal", conclou Balcells.