DJ Pablo Casado prepara ja la seva 'rave'

BarcelonaPablo Casado és el protagonista actiu i passiu d'aquest diumenge. Actiu perquè l'entrevisten a El Mundo, amb foto contrapicada per augmentar-li l'estatura i fer-lo aparèixer regi. Les estàtues de pedra del fons contribueixen a aquest efecte. I és protagonista passiu perquè a l'altre gran diari espanyol, El País, fan un reportatge sobre el lloguer l'objectiu del qual no és tant informar de la situació com denigrar Casado per haver dit allò que si tenies una nòmina ja podies accedir al mercat de lloguer. El diari agafa el salari mínim interprofessional, en calcula la tercera part –el que els experts recomanen dedicar a l'habitatge– i miren al portal Idealista quins pisos hi ha per aquest fantàstic import de 375 euros. La majoria són forats amb boniques vistes a la desesperació. I en disset capitals de província no hi ha ni un sol pis disponible per aquest preu. Casado ja ha matisat les seves polèmiques declaracions, però el rotatiu sanchista no deixa escapar la possibilitat de retratar-lo com algú allunyat de la precària realitat i sempre protegit de la pluja seca de la crisi del sistema, per fer servir la frase recurrent de Miquel Adam a la recomanable novel·la L'amo.

El reportatge d'El País és un trabajito fino, però en realitat resulta indicatiu d'una certa derrota. Si les eleccions les guanya qui marca la música i imposa la dansa als altres, Pablo Casado ha aconseguit apoderar-se de la iniciativa del relat. Sánchez té els diners d'Europa, però el líder popular té un immens suport mediàtic a favor. I disposat a empassar-se el gripau purulent de Vox –alguns amb fàstic i d'altres amb entusiasme– si aquest és el preu de fer fora Sánchez de la Moncloa. Ben aviat, a l'Spotify de la nostra vida, DJ Casado feat. Vox. Els plats fa estona que giren.