El divorci entre Pedrojota i 'El Mundo', en 10 dards creuats

BarcelonaLa decisió d'Unidad Editorial d'aquest dimarts d'acomiadar Pedro J. Ramírez dels càrrecs que mantenia com a exdirector d''El Mundo' suposa el clímax –i intent de resolució– de tres setmanes d'hostilitats creuades entre el periodista i l'actual equip que comanda el diari. Aquests són els deu cops creuats que s'han intercanviat.

1) 22 d'octubre

"La mítica bola verda que durant un quart de segle va servir de reclam al quiosc ja no existeix. Millor així. Que s'ho confitin. Per això acabo de canviar el meu perfil a Twitter. On hi posava 'Fundador, 25 anys director i columnista d''El Mundo', ja només posa 'periodista'. És l'única cosa que sóc i només miraré endavant, lleuger d'emocions". Així esclatava Pedro J. Ramírez al seu mur de Facebook. Protestava perquè no apareixia a la foto amb què el diari celebrava 25 anys al carrer –més de 24 anys sota la seva direcció–. A més, l'editorial suggeria que ell havia cedit el testimoni, quan el cert és que la seva sortida va ser una destitució no voluntària. L'al·ludit així ho va explicar a Twitter en uns missatges que li comportarien oneroses conseqüències dies més tard.

2) 25 d'octubre

'El Mundo' dedica les contraportades de dissabte a una entrevista informal, amb preguntes capcioses, signada per Rafael J. Álvarez. Aquell dia, n'apareix una de singular: és el mateix director del diari –en plena celebració encara de l'aniversari– qui se sotmet al qüestionari. Casimiro García-Abadillo aprofita per llançar algunes invectives a qui va ser el seu cap durant 30 anys. De fet, el titular és "Ara som més incontrolables", la qual cosa s'interpreta com a resposta a Ramírez, per haver insinuat a Twitter que el diari li fa el joc a Rajoy i Cospedal amb la corrupció.

En una de les respostes, s'hi adreça directament: "Pedro és el pare de la criatura. Molts el consideraven un diari d'autor. Ara, el diari és més coral. M'agrada un diari que, d'aquí a 10 anys, la gent en digui 'El Mundo' i no 'El diari de Casimiro'. Pedro muntarà un portal. Serà un gran competidor i ens obligarà a ser millors". El periodista li demana si se sent molest per les últimes declaracions de Ramírez, i García-Abadillo ho nega: "Personalment, no. Ell és com un peix que el treus d'una peixera i el poses sobre la taula. Es mor. Ja no té aigua per viure. Seria més feliç tenint un mitjà propi".

3) 2 de novembre

Entre els acords signats a finals de gener, quan Ramírez va ser destituït, hi ha la potestat de seguir publicant una carta en l'edició dels diumenges. El periodista reté també xofer, escolta i secretària, i un despatx des d'on presideix la revista 'La aventura de la historia', del mateix grup editor. Aprofitant la prerrogativa de l'article dominical, envia una carta que no és sinó un dur article contra García-Abadillo, que va ser el seu número 2 des dels inicis d''El Mundo'.

L'article suggereix que el seu successor té "relacions incestuoses" amb el poder, i revela: "En els meus últims mesos com a director em va sorprendre la presència física en el teu cercle íntim de l'omnipotent Sáenz de Santamaría i que, com saps, les omissions a l'última entrevista a María Dolores de las Mentiras em van fer empipar molt". Ramírez respon també irònicament a la frase de García-Abadillo, segons la qual no voldria que el diari fos recordat com 'el seu': "Noi, no se sap què ens pot caure del cel, però jo de tu tampoc no em preocuparia gaire. Francament, aquest perill no el veig".

I, a un nivell més personal, li retreu que hagi interromput el diàleg després de 30 anys de parlar a diari: "Però, escolta, davant noves normes, bona cara. Si és així com el fundador d''El Mundo' ha de parlar amb el director d''El Mundo', que es compleixin els teus designis".

Finalment, la columna revela que el grup editor li reclama 100.000 euros –argüint incompliment del contracte que vincula periodista i empresa– pels tuits publicats la setmana anterior.

3) 3 de novembre

Dilluns, 'El Mundo' publica un editorial atípic en el qual explica per què van publicar la carta-míssil de Ramírez –ho justifiquen en nom de la no-censura que, al seu parer, distingeix el diari– i aprofita per llançar un missatge: "L'exdirector d''El Mundo' pot fer el que li doni la gana, excepte, com és natural, pretendre dirigir el diari des d'un altre despatx que no sigui el del director".

4) 3 de novembre

La batalla salta de les pàgines del diari al platós televisius. Casimiro García-Abadillo, tertulià a 'Espejo público' d'Antena 3. El periodista explica que el diari està millor que fa un any. I, de fet, les vendes s'han estabilitzat durant el seu mandat, mentre que amb els darrers dos anys de Ramírez el diari va experimentar una caiguda severa d'exemplars, de més del 35%. La versió oficial de l'empresa, de fet, és que la destitució de Pedrojota estava motivada pels mals resultats econòmics que arrossegava la capçalera. (Ramírez, al seu torn, justificava part d'aquesta pèrdua d'ingressos en un boicot d'anunciants instat per aquells a qui el diari resulta incòmode).

Poc després, Ramírez apareix a 'Al rojo vivo', a La Sexta. Intenta treure ferro a la situació, diu que el creuament d'invectives és habitual entre periodistes però que sent com García-Abadillo l'empeny fora del diari, cosa que no pot fer perquè té un contracte que el vincula encara amb el grup editor. "RCS [el grup editor] no em deixa marxar", assegura. També lamenta que la resposta a la seva carta no estigui signada per qui va ser delfí seu, sinó que s'hagi utilitzat l'editorial, anònim, un gènere que representa la veu del diari en pes.

5) 6 de novembre

Dia de màxima tensió a la redacció d''El Mundo'. Segons diverses fonts del diari, Casimiro García-Abadillo ha plantejat un ultimàtum al grup editor: o Pedro J. Ramírez deixa d'escriure-hi o ell abandona la direcció del rotatiu. Algunes versions fins i tot asseguren que el periodista ha abandonat el despatx i assegura que no tornarà fins que no tingui resposta de RCS. Els periodistes del diari decideixen celebrar una assemblea l'endemà per demanar que es resolgui una situació que embruta la imatge del diari. Les posicions, però, estan dividides, ja que no tota la redacció dóna suport al nou director. Alhora, un corrent intern es mostra dolgut amb les declaracions de Ramírez, perquè entén que està menystenint la seva feina actual.

6) 7 de novembre

Casimiro García-Abadillo comunica a la redacció, durant el matí, que diumenge no apareixerà la carta dominical que Ramírez publica sota l'epígraf 'El arponero ingenuo'. L'assemblea es desactiva i no s'arriba a elaborar el comunicat públic que estava previst. Aquell dia, Pedro J. Ramírez explica a Twitter que ell pensa seguir enviant la carta, perquè el seu acord de destitució l'obliga a fer-ho. I mostra la seva sorpresa que s'anunciï que no es publicarà abans que l'actual responsable dels continguts no l'hagi llegit.

7) 8 de novembre

Ramírez envia la carta. En aquest cas no hi ha una sola referència a García-Abadillo i l'article és una repassada irònica i implacable contra Mariano Rajoy, a qui compara amb un estaquirot medieval que, clavat a terra, quan més el colpeges –per un efecte rotatori– més et torna ell la clatellada amb l'altre braç. Un cop rep la confirmació que la carta no apareixerà al diari, Pedrojota publica aquella nit la carta en una plataforma de blogs. En aquest punt, l'estratègia de Ramírez passa per enviar un text que aparentment no violenta l'actual director ni el grup editor, per evitar que el puguin acomiadar emparant-se en un conflicte directe.

8) 9 de novembre

El diari apareix sense la carta del seu director fundador. Queda per resoldre, però, si es tracta d'una mesura que afecta només aquell diumenge o bé si ja s'ha decidit tallar amarres amb qui va fundar el diari. La qüestió de qui trenca amb qui és summament rellevant: en el rerefons hi ha la clàusula que impedeix a Ramírez fundar un mitjà en els dos anys posteriors a la seva destitució. El periodista busca posar el malestar de García-Abadillo a favor seu: si és el grup qui rescindeix l'acord, en mor de la 'pax romana', se sentirà amb les mans lliures d'impulsar un nou diari.

9) 10 de novembre

Pedrojota arremet de nou contra la línia editorial del seu diari, en aquest cas, a compte del 9-N català. I hi barreja, de nou, les presumptes causes de la seva destitució. Ho fa al seu mur de Facebook: "L'editorial d''El Mundo' d'avui és la prova definitiva del transfons polític de la meva destitució. De per què i per a què ja no sóc el director del diari que vaig fundar fa 25 anys. Diu que 'ha quedat clar que l'Estat de dret funciona'. Ha-ha! I que 'el govern ha actuat amb fermesa'. Ha-ha-ha! Les últimes línies són l'expressió d'una rendició: 'Rajoy ha de buscar a partir d'ara una solució política per a Catalunya perquè la llei, per ella mateixa, no és suficient per aturar una demanda d'independència que suma adeptes dia rere dia'. Si jo hagués sigut el director mai no hauria publicat això en un dia com avui".

Casimiro García-Abadillo no piulava a Twitter des del 27 d'octubre, mentre que Ramírez esbombava el seu malestar a les xarxes. Però aquell dia trenca el silenci en un tuit que costa no llegir com a al·lusió directa al dard enviat pel seu predecessor:

10) 11 de novembre

Comuniquen a Pedro J. Ramírez que s'ha decidit tallar tota la seva vinculació amb el grup. Deixa de ser president de la revista 'La aventura de la historia', perd xofer, secretària i escolta, es queda sense columna dominical de manera definitiva i, a més, se li reclamen 400.000 euros pel que entenen que són quatre incompliments de contracte, a 100.000 euros cadascun. Però el grup pretén que, de totes maneres, Ramírez segueixi tenint el veto de no escriure ni participar en un nou mitjà. Tenint en compte la seva trajectòria –va muntar 'El Mundo' com a resposta al seu acomiadament com a director de 'Diario 16'– i les múltiples vegades que ho ha suggerit, el més probable és que la guerra oberta entre Ramírez i el seu ja exdiari viurà encara uns quants capítols més.