Les dives del pop, contra la tirania de la bona nena

“Una bona nena somriu, saluda i diu gràcies”, reflexiona Taylor Swift al documental Miss Americana (Netflix). La cantant, formada en el món del country, explica com durant bona part de la seva carrera es va emmotllar a una imatge pública que passava per no expressar opinions pròpies sobre temes que poguessin ser sensibles, com ara la política. A Miss Americana, dirigit per la realitzadora feminista Lana Wilson, la cantant comparteix com el cas d'assetjament sexual que va patir el 2013 i el judici posterior –que va guanyar– li van fer obrir els ulls i decidir-se a expressar el seu parer sobre la situació política als Estats Units malgrat que els seus assessors li aconsellaven no fer-ho (com es pot veure al film). Amb el documental, Taylor Swift no només mostra la seva professionalitat sinó que deixa clar que vol trencar el relat que s'ha construït sobre ella, primer enaltint-la i després injuriant-la per qüestions com les seves relacions sentimentals.

En els últims anys les plataformes de streaming han explotat la via dels documentals d'estrelles del pop mitjançant acords amb cantants que aprofiten el format per fer-se més properes als seus seguidors, o per explicar-se davant dels que no les segueixen habitualment. La llista d'exemples és llarga i hi trobem des de Lady Gaga, que a Five foot two (Netflix) explica la seva fibromiàlgia, fins a Katy Perry i el grup de K-pop Blackpink. "La rehabilitació de la imatge és un element essencial de tots aquests documentals. L'objectiu de les estrelles és controlar la narrativa i reconfigurar-se davant l'opinió pública, però per això ha d'haver-hi una narrativa ja existent amb la qual no estàs satisfeta i que vols modelar", explicava aquesta setmana la crítica de cinema Simran Hans a Popcast, un podcast del New York Times.

La pressió de la mirada dels altres

L'últim exemple d'aquest esclat de documentals d'estrelles del pop és Demi Lovato. Dancing with the devil, un treball en quatre episodis estrenat al març –l'últim capítol es va publicar dimarts passat– i que es pot veure gratuïtament a YouTube. Mentre que el de Taylor Swift bascula entre la vida professional i la personal, el de Lovato, que agafa com a punt de partida la sobredosi per heroïna que va patir el 2018, és un relat molt cru de la seva lluita contra les addiccions i els traumes patits durant la seva precoç carrera, iniciada quan tenia 10 anys. Criada professionalment a la factoria Disney, Lovato explica que un dels motius que l'han portat a fer el documental és aclarir què va passar la nit en què va patir la sobredosi i aturar les especulacions.

A més de relatar aquell moment, Lovato ho aprofita per passar comptes amb el que suposa haver sigut una estrella infantil i haver crescut sota l'influx de Disney. Entre altres coses, explica com va perdre la virginitat amb una relació no consentida, una agressió que en aquell moment ella no va identificar com a tal. "Em va costar molts anys entendre que allò que havia passat era una violació", detalla Lovato, que assegura que durant molt de temps es va culpabilitzar pel que havia passat, ja que ella formava part d'un grup d'estrelles Disney que deien públicament que esperarien fins al matrimoni.

"Normalment les dones estan més oprimides que els homes, especialment als 15 anys i quan ets una estrella infantil que se suposa que és un referent. Una noia que ha de ser perfecta i que porta un anell de castedat. Així doncs, què havia de fer? ¿Sortir en públic i dir que havia tingut relacions sexuals, tot i que havia sigut una violació? Molta gent no ho entendria, si més no la noia cristiana del Sud que hi havia dins meu no ho entenia, perquè el sexe no estava normalitzat quan jo era petita ni d'on jo venia", reflexiona la cantant. Lovato, que és productora executiva del documental, confessa que sí que li va explicar el que havia passat a una persona de la companyia, però que no es va fer res. Més enllà de les confessions privades, a Dancing with the devil Lovato construeix un relat sobre com ha aconseguit trobar la seva pròpia veu i finalment despendre's de les cotilles de la imatge Disney (l'última, la seva melena).

Un mes abans de l'estrena de Dancing with the devil, AppleTV+ va llançar The world's a little blurry, el documental sobre Billie Eilish i el procés de creació del seu àlbum de debut (el film es va començar a rodar el 2018 i va finalitzar el 2020). Eilish s'ha fet coneguda mundialment molt aviat –té 19 anys–, però la seva carrera no ha estat modelada seguint uns cànons estètics i de comportament estrictes com els que va experimentar Lovato. De fet, en una entrevista recent amb el New York Times, l'ex nena Disney atribuïa a Eilish el seu recent "despertar". "Crec que va ser quan vaig veure la Billie vestint roba ampla que em vaig adonar per primera vegada que no tenia per què ser una estrella del pop supersexi i sexualitzada", explica. A The world's a little blurry Eilish mostra com el fet d'haver nascut professionalment fora de la indústria –es va fer famosa per una cançó que va penjar a les xarxes– no vol dir que sigui aliena al relat que es construeix sobre ella, especialment a internet. La necessitat d'acontentar constantment els fans, que s'expressen principalment a través de les xarxes socials, sobrevola tot el documental. "No puc tenir un moment en què digui «Això no ho vull fer»", diu Eilish després que un fan es queixi a Instagram que va ser antipàtica en un meet and greet. "Haig de continuar somrient i si no ho faig m'odien i penso que soc horrible", sentencia.

Mostrar les complexitats de la fama en un documental no és una tendència que s'hagin inventat les estrelles del pop actual –ja ho va fer Madonna l'any 1991 amb In bed with Madonna–, però són elles les que li estan traient més rendiment tant econòmic com de marca. La pròxima a sumar-se a aquesta moda serà Rihanna, que aquest estiu té previst estrenar el seu documental a Amazon. La palataforma ha pagat 25 milions de dòlars per comprar-ne els drets, la mateixa suma que presumptament va desembutxacar Apple per quedar-se el documental de Billie Eilish.