El que diu Anson sobre el 23-F (i el que calla)

“El general Armada va ser un traïdor. Va enganyar a quasi tots proposant un govern de concentració per evitar el cop dels generals franquistes”. La frase surt d’un article de Luis María Anson a La Razón, ja que és 23-F. Explica el veterà periodista que fins i tot hi havia un gabinet de ministres previst i, en tercera persona, hi inclou el seu nom. Diu també que va ser una operació barroera, amb la qual pretenia enganyar quasi tothom oferint una solució que no seria acceptada per tal d’afavorir aleshores el fet consumat del cop de Tejero. I quan diu quasi tothom suggereix que els llestos de la classe van ser ell i el rei Joan Carles.

Però Anson hauria de ser més clar sobre quin paper va jugar en la creació d’aquella presumpta oferta de govern de salvació. Al capdavall, a ningú el posen de ministrable sense demanar-li abans permís. El periodista Francisco Medina consignava l’existència de cintes enregistrades quatre anys abans del cop d’estat que recullen converses d’un esmorzar a l’agència Efe d’ell i tres oficials de les forces armades. A les gravacions, es fa evident que la intenció del periodista era derrocar Suárez i empènyer Espanya cap a una fórmula molt més autoritària i potinejada per l’exèrcit. Si després la seva fidelitat al pare del rei Joan Carles el va fer actuar com a doble agent –instigador de conxorxes i aleshores delator dels participants– ara seria un bon moment per explicar-ho. Perquè sobta que a l’article tracti de “traïdor” a qui havia de ser ni més ni menys que el seu president. Li seguia el joc? O bé es va engrescar de veres fins que va veure que el millor era saltar de vaixell? La columna insisteix en la sonsònia de Joan Carles salvador de la democràcia. Però la sèrie de Netflix que jo miraria seria la que expliqués tots els moviments del periodista més influent de l’època i genial Maquiavel.