Es diu Tamara Carrasco, Tamara Carrasco, Tamara Carrasco
Barcelona"Detinguda una cap dels CDR per actes terroristes", deia El Mundo, en portada, exhibint-la, perquè la pena de telenotícies és la primera de les moltes que va patir Tamara Carrasco abans de ser jutjada. Cap "presumptes" per fer de coixí. Quins actes terroristes? Enviar un suposat whatsapp que, dos anys després, la jutge no veu clar que realment enviés ella, ni que es distribuís a tercers. L’absolució hauria de merèixer-li una reparació, a aquesta activista. No pas. Cap referència en portada a El Mundo, que despatxa l’assumpte en tres columnes a l’interior i només a l’edició de Catalunya. Esclar: li aixafa l’editorial del 2018, quan considerava proporcional fer passar pel mateix túnel del terrorisme qui presumptament havia convocat un tall de carretera. I l’Abc? Doncs el mateix. Portada amb la detenció, i baixos discrets a l’interior, sense foto, un cop l’absolen. "Una activista", diuen al titular. El tuit del TSJC parlava d’una "dona". Es diu Tamara Carrasco. Tamara Carrasco. I li han arruïnat dos anys, amb assetjament mediàtic (aleshores l'anomenaven pel nom) i unes mesures preventives que la van mantenir confinada a Viladecans quan era evident que no presentava cap perill per a la societat. "Terrorisme de carrer", deia La Razón, fa dos anys. I ara l’absolució només la donen en petit, i a l’edició catalana.
A Catalunya, Carrasco és notícia de portada a El Punt Avui i l’ARA, i el director de La Vanguardia, Jordi Juan, li dedica el seu article, on critica aquesta manera de procedir. "Una mala praxi policial pot provocar l’efecte contrari del que es buscava", escriu el periodista. Hi ha una hipòtesi més sinistra, tanmateix: agafar un civil i fer-lo passar per un calvari exemplaritzant era precisament el que es buscava. I la prova és que només la premsa catalana ha denunciat aquest (nou) abús.
