Divendres al migdia, José Luis Rodríguez Zapatero visitava Al rojo vivo per mantenir una entrevista amb el seu presentador, Antonio García Ferreras. La conversa va començar anant de mal borràs. El periodista li va llançar una pregunta contundent al convidat i en va sortir escaldat: “¿Hay alguna posibilidad de que el PSOE se plantee la abstención en una investidura de Alberto Núñez Feijóo para evitar que Vox esté dentro del gobierno?”. Zapatero va saltar de seguida: “Pero si para nosotros que Vox esté dentro del gobierno no es la cuestión principal que debe preocupar a los españoles. ¡Es que esté el PP en el gobierno! ¡El PP!”. I el presentador li deixa anar: “No es lo mismo el PP que Vox...” i Zapatero va insistir en els plantejaments bruts i antidemocràtics d’aquesta campanya del PP. Va criticar durament que Feijóo hagués qüestionat les garanties del sistema electoral en el vot per correu generant sospites de tupinada. Curiosament, Ferreras tenia a punt unes imatges on el líder del PP matisava l’acusació i deia que no parlava de tupinada, intentant justificar Feijóo. Zapatero, indignat, li va dir que abans de posar aquelles declaracions posés les que havia llançat hores abans on sí que posava en dubte clarament la fiabilitat de les eleccions. Ferreras va seguir amb la seva, però l’expresident socialista va reiterar la seva disconformitat amb aquell biaix en els vídeos. Mentrestant, en pantalla, el programa titulava amb un rètol: "Correos en el punto de mira", una frase que, en certa manera, assenyalava el conflicte en l’entitat. Després, la conversa va centrar-se en Bildu i ETA. Ferreras va criticar la poca evolució del partit basc qüestionant els seus plantejaments democràtics i, per demostrar-ho, va posar unes imatges de Bildu solidaritzant-se amb els presos: “¡Están vitoreando a etarras!”, va exclamar Ferreras. El socialista va remarcar que allò no tenia res a veure amb el PSOE.
Ferreras, en l’entrevista, va evidenciar uns tics televisius poc elegants: Està tan acostumat a assenyalar als tertulians per donar-los el torn de paraula que, cada vegada que preguntava a Zapatero, l’assenyalava amb el dit índex perquè li respongués les preguntes. Al rojo vivo, el festival de la fanfàrria musical, li va deixar anar la música per anar a publicitat quan Zapatero es va posar més ferm carregant contra el PP i la utilització del terrorisme amb finalitats electorals. Ferreras, davant la vehemència de Zapatero, va intentar interrompre’l i, per fer-ho, en dues ocasions el va anomenar presi, en una mena d’exhibició de confiança absolutament inapropiada en les convencions periodístiques.
Però si alguna cosa crida l’atenció de les preguntes, les justificacions i els aclariments del presentador de la Sexta és la manera com acaba estructurant tot el seu relat i les entrevistes ajustant-se al marc mental que construeix el PP. El supòsit que el PP no hagi de necessitar Vox per governar i, també, convertir Bildu i ETA en l’eix central de la conversa amb Zapatero. El dit de García Ferreras sembla que també assenyala el camí que més li interessa a Atresmedia.
