El director general de la BBC anuncia que renunciarà en sis mesos

LondresSorpresa a la BBC. El director general de la corporació, Tony Hall, ha anunciat aquest dilluns que en sis mesos abandonarà el càrrec que ha liderat els últims set anys. En les pròximes setmanes es posaran les bases del concurs per succeir-lo, segons ha confirmat el mateix Hall en el comunicat que, via correu electrònic, ha adreçat a tots els treballadors de la casa.

Els mitjans britànics consideraven fins ara que Hall s'hi quedaria, com a mínim, fins al 2022, quan l'ens arribarà al centenari, i també el moment en què s'haurà d'iniciar el període de revisió de l'anomenada Carta Reial, que regula tant l'estatus de l'ens com, de manera molt destacada, la forma prioritària de finançament. En aquest sentit, sobre la BBC pesa l'amenaça feta pel govern de Boris Johnson de despenalitzar-ne la llicència –160 euros a l'any–, que totes les llars britàniques estan obligades a pagar –amb l'excepció dels pensionistes– per tenir-hi accés legal.

De fet, tot just guanyar les eleccions del 12 de desembre, tant el primer ministre, Boris Johnson, com els membres més destacats del seu executiu van iniciar una guerra oberta contra l'entitat per la suposadament parcial cobertura informativa dels comicis. Unes queixes, però, que amb molta més raó també va expressar l'oposició laborista. Amb tot, alguns programes de l'ens com el Today, de BBC Radio 4, han patit ja el boicot de membres de l'executiu, que des d'aleshores s'han negat reiteradament a prendre-hi part.

Amb el rerefons de la pugna amb Downing Street i amb l'inici, el 2022, de l'esmentada negociació per a la renovació de la Carta Reial, Hall considera que ha de ser un altre director general qui se n'ocupi. Ho deixa molt clar en l'escrit en què ha anunciat la dimissió en diferit: "La BBC té una Carta d'onze anys: la nostra missió està assegurada fins al 2027 [quan expira i hauria d'entrar en vigor una de nova]. Però també tenim un procés de revisió a mig termini per a la primavera del 2022. Com vaig dir la setmana passada [en un acte a Cardiff], hem de desenvolupar les nostres idees per a tots dos [períodes]. I el més adequat és que la BBC tingui una sola persona per dirigir-la a través d'aquestes dues etapes".

En un moment de grans canvis en el paisatge mediàtic global, amb una creixent competència de les cadenes privades, i també de les plataformes de continguts en streaming, la BBC necessita continuar defensant el pagament de la llicència per mantenir els recursos necessaris per defensar la seva fama d'independent del poder polític, malgrat les moltes crítiques rebudes darrerament, així com per seguir desenvolupant la producció de ficcions que li permetin onejar la bandera de ser una referència mundial.

De fet, la ministra de Cultura, Nicky Morgan, ha comentat molt recentment que està "oberta" a la possibilitat de substituir la llicència obligatòria de la BBC per un servei de subscripció a l'estil de Netflix, un fet que podria ser catastròfic per a la cadena. En l'exercici 2019-2020, la BBC ingressarà per la llicència 4.186 milions d'euros.

Hall, però, fa una defensa aferrissada del model de la BBC, que justifica, implícitament, el manteniment de la quota anual obligatòria: "Els nostres valors no han sigut mai tant rellevants per a la societat en què vivim [com ara]. Quan el nostre país entra en un nou capítol [el Brexit] necessita una BBC forta, una BBC que pugui promoure la creativitat de la nació, tant a casa com a l'estranger, i que ajudi a jugar el seu paper a l’hora d'unir tot el Regne Unit. En una era de notícies falses, continuem sent el patró d'or de la imparcialitat i la veritat. El que és la BBC i el que representa és valuós per a aquest país. Si ignorem això correm un gran risc".

Època turbulenta

A part de la guerra amb el govern Johnson i de tots els canvis tecnològics i conceptuals que la BBC ha dut a terme els últims anys –com el llançament de Britbox, la plataforma en streaming per competir amb Netflix, Amazon i altres serveis semblants–, el període de Hall al capdavant de la casa –on va arribar per reparar els danys després de l'escàndol de pederàstia del popular presentador Jimmy Savile– s'ha vist sacsejat per les denúncies de les diferències salarials entre homes i dones.

En aquest sentit, i com un exemple més del cost econòmic i en imatge que ha tingut aquesta discriminació per a la cadena, la periodista del programa Today i de News at one ha anunciat aquest diumenge que havia arribat a un acord amb la cadena pel valor de 400.000 lliures, i una disculpa pública, per haver sigut marginada durant anys respecte al salari que rebia en relació amb la paga dels seus col·legues homes.

No és el primer cop que el futur de la BBC, i en especial de la llicència, està en disputa amb la classe política. Sí que ho és, però, el qüestionament obert que en fan alguns dels més alts responsables del govern.