El director del 'New York Times' ja no fa la portada del diari

BarcelonaAhir els parlava d'un polèmic titular de portada del 'New York Times': "Trump urgeix a la unitat contra el racisme" comprava acríticament la narrativa del president americà, precisament un dels principals atiadors de la xenofòbia al país. El director del rotatiu, Dean Baquet, ha donat algunes explicacions curioses. Diu que –en haver relegat l'edició en paper a un segon pla respecte a la digital– els directius del diari ja no confeccionen la portada, sinó que ho fa el departament que reempaqueta la producció periodística del dia en un producte imprès. Ell se'n fa responsable, com a persona a la cúspide de la redacció, però veu la portada a la nit, quan li envien al mòbil, un cop tuitejada. Que Sant Pulitzer em lliuri d'esmenar la pàgina al 'New York Times', però em sembla massa arriscat: la portada del principal diari del món deu ser dels trossos de paper més escrutats del planeta.

Baquet, a més, forma part de l'estirp pota negra de periodistes que té com a màxima aspiració servir els fets als lectors i deixar que siguin ells –solets o amb els comentaris dels experts– els que decideixin què signifiquen aquells fets. Això topa amb la recent estratègia de màrqueting, que perfilava el 'New York Times' com a bastió de resistència contra la barbàrie trumpiana. El diari ha pagat el preu d'explotar les emocions des de màrqueting mentre la redacció insistia en la racionalitat.

L'últim problema és el de la submissió al departament de disseny. Baquet diu que els van deixar poc espai. Els maquetistes són uns àngels de la guarda que aconsegueixen fer llegibles els temes dels periodistes: si ens deixessin sols, ompliríem la pàgina de text i faríem titulars mamut. Però dues dotzenes de caràcters eren massa pocs per explicar què havia dit Trump i alhora subratllar la hipocresia de la seva declaració. Invocar una excepció –amb l'autoritat del director– semblava pertinent.