'Alguns dies d'ahir', l'1-O vist per una família en crisi

AlellaEl que en teatre passava al voltant d'una taula, en televisió s'expandeix per les habitacions i altres espais d'una casa gran. Alguns dies d'ahir, l'obra de teatre de Jordi Casanovas sobre els conflictes familiars provocats pel Procés, ha rodat aquest estiu de la seva adaptació televisiva en una masia d'Alella envoltada de vinyes. El Maresme serveix com a decorat per recrear el Penedès, on teòricament viu la família protagonista, formada per quatre membres amb opinions divergents sobre els fets polítics que va viure Catalunya entre l'atemptat de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost i la celebració de l'1-O i els posteriors aldarulls a plaça Urquinaona. La pel·lícula, dirigida per Kiko Ruiz Claverol i amb el repartiment original, s'estrenarà a TV3 a la tardor, segurament en una data pròxima a la celebració del cinquè aniversari del referèndum.

A Alguns dies d'ahir la família pateix el progressiu distanciament dels pares, interpretats per Míriam Iscla i Abel Folk. La mare, la Rosa, és una professora d'institut apartada temporalment de la docència, mentre que el pare, el Jaume, és un petit empresari força discret que s'acaba involucrant en l'organització local del referèndum. La Laura (Marta Ossó), la filla gran, està a punt d'anar-se'n a viure a Barcelona amb la seva parella, la Carla, però els fets polítics al voltant del referèndum de l'1 d'Octubre posen en crisi la seva relació. El Jofre (Francesc Cuéllar), el seu germà, és un jove amb una feina precària que troba en el projecte del referèndum un incentiu vital molt valuós. 

En una de les últimes jornades de rodatge –la pel·lícula s'ha filmat en tres setmanes– Míriam Iscla i Abel Folk roden al pati de la masia una escena de reconciliació entre marit i muller després d'una enganxada. Els fills segueixen amb atenció la conversa traient el cap per la porta de casa.

Per a Jordi Casanovas la pel·lícula serà una experiència molt diferent de la de l'obra de teatre. "Aquí els espectadors veuran els personatges una mica més de prop i crec que patiran una mica més amb els seus drames personals. Els poden acompanyar més", assegura el dramaturg. Alguns dies d'ahir es va poder veure a La Villarroel entre el 2020 i el 2021 i ha fet una gira de dos anys per Catalunya i Mallorca. En total, els quatre intèrprets han fet 65 funcions de l'obra.

Pas a la televisió

La idea d'adaptar l'obra va néixer d'Abel Folk, un dels protagonistes. "La funció generava una cosa que era molt sorprenent: vingués qui vingués, pensés el que pensés, sortia més o menys tocat per la funció. Uns la patien més, altres es divertien més, però tots se sentien implicats. D'alguna manera, tothom havia viscut aquesta història i la funció tenia la virtut de comprometre tots els espectadors, pensessin el que pensessin", reflexiona Folk sobre el perquè li va interessar portar el text teatral a la televisió. L'actor fa èmfasi en el fet que sigui TV3 qui s'hagi decidit a fer una pel·lícula que "mostra un gran ventall d'opinions sobre el Procés".

"La mare té el punt reflexiu sobre la situació. Cada un de nosaltres representem un posicionament i molta gent que veia l'obra deia: «Durant aquest temps he anat passant d'un a l'altre. Hi ha hagut moments en què m'he qüestionat i altres en què no m'he qüestionat res i m'he deixat portar». L'espectador té una mica de tothom segons els moments", explica Iscla, que interpreta la mare de família que ha fet un pas enrere tant en l'aspecte laboral com en el personal. L'actriu assegura que es tracta d'una obra en què les relacions humanes tenen un gran pes i en la qual es poden veure la fragilitat i la força dels vincles familiars.

Segons detalla Kiko Ruiz Claverol, un dels grans avantatges d'adaptar l'obra és que el repartiment ja funciona com una família. "Amb les funcions que portem a sobre sí que hi havia un món de relacions personals que ja el teníem. Si haguéssim començat la pel·lícula de zero no hauria sigut tan fluid. Ja som una família perquè ja ho havíem sigut amb l'obra", afegeix Iscla.

Per a Casanovas, tant l'obra com la pel·lícula trenquen el tabú de parlar de fets polítics recents. En aquest sentit, assegura que Alguns dies d'ahir segueix l'estela de les produccions anglosaxones que no tenen por d'analitzar els esdeveniments polítics que afecten la societat. Folk coincideix amb el dramaturg: "És important que es parli del que va passar. Ha quedat un pòsit que no està resolt del tot i del qual continuem sense parlar, però continua present. La ficció també serveix per plantejar les qüestions que ens estan commovent i aquest és un tema que encara ens té commoguts".