Per què dic que el rei en sap de comunicació

L’última frase del Pareu màquines d’ahir assegurava que Felip VI en sabia un niu de comunicació i potser l’afirmació –discutible, com la majoria– necessitava argumentació, ja que certament no es tractava d’una noció gaire intuïtiva. El primer que em va empènyer a escriure-ho és la simple existència de la monarquia. És un sistema tan anacrònic, en ple 2024, que només entenc que es mantingui dempeus gràcies a un sofisticat sistema de creació de relat (amb la inestimable col·laboració d’un gruix suficient de mitjans). I no parlem d’una monarquia qualsevol, sinó de l’espanyola, que arrossega un enfilall inacabable de vergonyes: l’emèrit fugat, els vincles amb el franquisme, el cas Nóos, la parentela inquietant... Cal ser molt bo per mantenir una certa idea de respectabilitat en un segment important de la societat enmig d’aquesta opereta de mal gust. També matisaria que quan dic “Felip VI”, vull dir Felip VI i tot el que l’acompanya, que no és pas poca cosa: des de la reina (periodista) fins a tot el seu equip de consellers i valets de chambre.

Però el que em va empènyer a escriure la frase va ser el record del seu (infame) discurs del 3 d’Octubre. Allà Felip VI va mostrar la seva cara més autoritària, agra i antipàtica. Ara bé, des del punt de vista estrictament comunicatiu, va ser audaç: si el seu pare va fabricar-se un pseudomite fundacional amb el 23-F –amb un relat que avui sabem ple d’esquerdes i que només compra ja el rebel Cercas–, Felip VI va assegurar-se aleshores que les forces vives del país el validessin a perpetuïtat i li prestessin suport davant l’ofensiva de les esquerres i el republicanisme, sense haver-s’hi d’enfrontar directament. Això sí, en va pagar un preu. Perquè aquell dia Felip VI va salvar una institució que fa aigües per tot arreu, però va perdre Catalunya, probablement per sempre.