Díaz Ayuso i les persones úniques
Dilluns a la nit, Cuatro va emetre un nou capítol de 100% Únicos, un programa que, des de fa mig any, Mediaset intenta amagar i no saben com. El partit d’Espanya a l’Eurocopa era una bona coartada per oferir, amb nocturnitat i traïdoria, el capítol en què la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, era la protagonista. El programa convida un famós a sotmetre’s a una entrevista duta a terme per un grup de nois i noies joves amb un trastorn de l’espectre autista.
El format original és francès. Va néixer gràcies a Le Papotin, un diari que es va fundar fa més de trenta anys dins l’hospital d’Antony, a Hauts-de-Seine. La redacció la integren pacients amb aquest trastorn i forma part de les activitats de dia que dirigeix el psicòleg del centre. Publiquen articles, dibuixos, tires còmiques i entrevisten persones populars. La iniciativa del diari es va transportar a l’àmbit televisiu amb Les rencontres du Papotin a France2, de la mà dels directors de la pel·lícula Intouchables, Olivier Nakache i Éric Toledano. Tots dos van quedar fascinats per l’espontaneïtat i l’originalitat de les preguntes d’aquells nois i noies. Va ser un èxit d’audiència amb més de tres milions d’espectadors i un 20% de share. Emmanuel Macron va assistir-hi de convidat a principis del 2023. El programa se’l van mirar més de quatre milions i mig de persones.
El format s’ha exportat a diversos països d’arreu del món i, a Espanya, la productora Shine Iberia (Marster Chef) se n’ha quedat els drets. Formalment és molt semblant, però el resultat és un altre.
A 100% Únicos, Guillermo Fesser (Goma Espuma) fa de mestre de cerimònies i el programa queda estranyament engavanyat. No té l’espontaneïtat ni la lluminositat d’alguns diàlegs. A Les rencontres du Papotin hi ha un treball pedagògic, un programa educatiu al darrere, que contribueix clarament a la solidesa de la idea televisiva. La cultura francesa de l’oratòria facilita una desimboltura i una naturalitat que fan el programa molt còmode. I això que algunes preguntes penetren en àmbits de la intimitat fins a nivells insòlits. Dimarts a la nit, el súmmum va ser trobar-nos Isabel Díaz Ayuso com a protagonista. No es va posar dreta ni es va moure de la cadira per relacionar-se amb els entrevistats, estava asseguda i distant. Tot i ser amable, no estimulava un intercanvi més fluït i simpàtic com el que s’aconseguia en el format original. Quan li preguntaven per la seva parella, el programa havia d’especificar que la gravació s’havia fet el 2023 per distanciar-ho dels afers de corrupció que es van fer públics més tard. La diferència més gran és que, a Les rencontres du Papotin, convidat i participants estan a un mateix nivell, s’estableix un joc divertit i dinàmic de plena igualtat. A 100% Únicos es crea una diferència jeràrquica que en trenca l’essència. Deixa de ser un programa que reivindica la diversitat, la inclusió i la sensibilitat per convertir-se en una mena de repte del convidat famós per superar amb bona nota aquell exercici. I, per tant, el que vam contemplar va ser, una vegada més, un espai de propaganda que Ayuso va saber aprofitar.
