Díaz Ayuso entona el "Catalunya ens roba"

Quan el lema "Espanya ens roba" va fer una certa fortuna entre l'independentisme, la fatxosfera ho considerava prova inequívoca del supremacisme català insolidari. L'anunci de quitança de deute autonòmic ha desfermat la versió més hard d'Isabel Díaz Ayuso, però l'únic que rep són catifes vermelles perquè pugui seguir atiant el seu odi interterritorial. Diumenge l'entrevistaven a El Mundo i la presidenta madrilenya etzibava: "Ens estan robant per fabricar una nació paralegal". Però no és aquest el titular, sinó que el diari ha escollit: "Primer l'amnistia i ara el deute català. Ens tracten com idiotes". Val la pena subratllar que el titular no argumenta res, en realitat, sinó que és l'enèsima apel·lació emocional al sentiment d'ofensa. No raona, sinó que busca només la resposta instintiva, des de l'entranya. Quan parla d'Illa, tot i que no vingui a tomb, s'afanya a dir que "vol imposar l'educació sexual integral als parvularis". En una estranya metàfora sobre una comunitat de veïns, Ayuso ofereix un relat totalment romantitzat sobre Madrid: "Els del primer ens n'anàvem a dormir d'hora, ens aixecàvem a treballar i vivíem amb total rigor i austeritat". Però el més greu, esclar, és que per oposició està dient que aquesta Catalunya pervertida des del parvulari malbarata diners, és gandula i surt de festa fins tard: ¿no era ella qui feia bandera de les terrasses obertes contra vent, marea i covid?

Com és natural, a l'entrevista no se li pregunta sobre el fet que Catalunya s'hagi endeutat en bona part pel dèficit fiscal històric que pateix, any rere any. Ni pels beneficis de l'efecte capitalitat. El drama del cafè per a tothom és que, pel que fa a relat i consideració moral, acaba derivant sempre en vinagre només per a Catalunya.