Per què els diaris més de dretes no són antivacunes?

El tenista Novak Djokovic és el nou heroi de la ultradreta, llegeixo en diversos mitjans, arran la seva decisió de no vacunar-se. Quadres destacats de Vox no han dubtat a lloar-lo públicament i erigir-lo en nou paladí de la llibertat. (De la llibertat de posar en perill els altres, deu ser). Però, curiosament –o no, perquè tinc una hipòtesi–, els mitjans més a la dreta de la dreta encara no han travessat el Rubicó i es mantenen encara a la riba de la ciència. Fa uns mesos, era el liberalèrrim Federico Jiménez Losantos qui es despatxava a gust amb els del partit ultra, titllant-los de bebelejías, perquè Abascal no va voler confirmar en antena si estava vacunat. El Mundo, arran del cas Djokovic, es posiciona en contra de l'estratègia Macron de posar traves als no vacunats, però admet que els qui, podent-ho fer, no es vacunen "expressen una perillosa falta de respecte pel benestar aliè [...] que resulta inadmissible". I, més avall: "Un antivacunes és exactament el contrari d'un paladí de la llibertat. Presentar la responsabilitat protectora de l'estat sota una pandèmia com un exercici d'autoritarisme és propi de populistes o àcrates". A, La Razón, és Marhuenda qui li engega un revés o volea, en afirmar que el serbi és "un solemne cretí a qui no el salva l'amor del seu pare".

Els devia una hipòtesi sobre per què passa això. El discurs antivacunes només té sentit –és un dir– des de fora del sistema, on fer depèn quines proclames no té cap repercussió negativa. Barra lliure i pesca d'arrossegament. La caverna ha alimentat la bèstia de Vox per alterar els equilibris polítics a Espanya, però segueix sent rabiosament pro establishment. Per molt que enarborin la bandera de l'individualisme, són conscients que la no vacunació atempta –a banda de contra la salut col·lectiva– contra l'economia. I per aquí sí que no hi passaran.