Una de les seccions revelació d’aquesta temporada a l’Està passant ha sigut, sense cap mena de dubte, la de la Natza Farré alliçonant el Toni Soler i l’Òscar Andreu sobre aspectes que tenen a veure amb el xoc generacional. La periodista aplica en el seu discurs una perspectiva de gènere que converteix la conversa en un intercanvi de dards i burles. És original perquè no busca l’acudit sinó el to distès. I d’aquí en surt un humor més natural. Permet navegar per qüestions feministes incloent-hi l’esperit atiador dels homes que fan l’orni, desdramatitzant arguments amb actitud foteta. I Farré, en comptes d’optar per la reacció combativa, els desactiva amb sarcasme tirant per terra els seus raonaments i actituds. El to de la periodista, ferm, convincent, de qui està de tornada de tot, sense ganes de fer-se la simpàtica i amb tendència a l’atzagaiada li atribueix un rol peculiar a la televisió en general i a TV3 en concret.
I per això el 8-M, el dia de la dona, va ser, també, el dia de la Natza Farré. La periodista va substituir Toni Soler i va fer ella de presentadora de l’Està passant. Va ser l’aposta televisiva més diferent i valenta de la jornada. El programa el van protagonitzar les col·laboradores i els homes van desaparèixer per un dia. El gest no va estar exempt de l’anàlisi crítica de la mateixa Farré: “Avui és el dia que els homes ens deixen fer coses a les dones a canvi que l’endemà tot torni a la normalitat”, va advertir en l’arrencada. El seu monòleg avaluant el dia i l’actualitat fugia dels tòpics i les convencions per posicionar-se en el sentit comú, que acostuma a ser el menys habitual: “¿I per què no pot estar dividit el moviment feminista? Tenim el dret a discutir i tenim el dret a no entendre’ns. De fet, fins i tot tenim el dret d’organitzar un parell de guerres mundials, perquè us recordo que, de moment, homes 2 – dones 0”.
L’Està passant amb la presentadora d’excepció, acompanyada de la Judit Martín fent de barrufeta, l’Oye Sherman i la Maria Nicolau, va ser divertit, diferent i eficaç. La sintonia entre elles va ser perfecta. El programa va ser punyent i amb un rerefons de denúncia. Perquè fins i tot en la més absoluta intranscendència, com l’acte d’obrir pots de conserva, hi pot haver un subtil missatge. És justament el que li demanem a l’humor i el que li dona un sentit. L’humor vol intencionalitat i autoria, una personalitat que el desmarqui de la resta. La periodista no va fer un paper, no es va imbuir d’una determinada actitud. Senzillament va ser la Natza Farré, que no s’assembla a cap altra presentadora de la cadena i té mirada pròpia.
Quan es va estrenar l’Està passant el 2017, el més decebedor va ser descobrir-lo carregat d’homes fent el que fan tots els homes en tots els programes d’humor. I ves per on, sis temporades més tard, ha sigut el 8-M i les dones el que l’han fet excepcional. Tanta irreverència i tant d’atreviment que busca sempre TV3 i resulta que ho tenia als nassos. Com que el dia de la dona és cada dia, a partir d’ara el Toni Soler pot fer vacances sempre que ho necessiti.
