La devaluació extrema de ‘The Scotsman’
L’any 2005, l’editora Johnston Press va comprar un paquet de diaris als germans Barclay per 160 milions de lliures entre els quals hi havia The Scotsman, el diari de referència a Edimburg. Una dècada i escaig després, un informe de la mateixa companyia valora aquestes capçaleres en quatre milions de lliures. El preu cal agafar-lo només com a referència, ja que en realitat el valor del diari al mercat hauria de reflectir imponderables que no han estat computats, com ara el prestigi o poder que dona editar el rotatiu més venut a la capital escocesa. Però és un bon indicador de com els canvis globals del panorama comunicatiu estan arrasant els models tradicionals de negoci.
Johnston Press està en ple procés de vendre actius per mitigar els més de 200 milions de deute que acumula. De moment, els principals creditors s’han convertit en accionistes d’una companyia que no fa tant presumia d’expansionisme. La venda més avançada és la del diari popular i, que aporta deu milions de beneficis anuals. De moment ha atret dues ofertes, la més alta de les quals és de 35 milions de dòlars. No és especialment temptadora, ja que no resol el gruix del deute i, a més, suposa només la meitat dels 70 milions de lliures que val, segons els mateixos auditors. En tot cas, suposaria una plusvàlua considerable respecte als 24 milions que va pagar la companyia el 2016, quan va comprar aquest diari al milionari Ievgueni Lebedev. També hi ha una oferta per tot el grup, en aquest cas de 140 milions de lliures.
L’informe de valoracions de Johnston Press es fixa també en les més de 130 capçaleres locals que atresora el grup, que reben una valoració conjunta de 28,4 milions de dòlars (incloent-hi The Scotsman ).
La revista ‘Glamour’ renuncia al paper
Condé Nast ha decidit estalviar en paper cuixé. L’editora de títols com Vogue o Vanity Fair ja no editarà mensualment en paper la revista Glamour, de la qual avui surt l’últim número. El moviment es veia venir, tenint en compte que al gener la companyia va fitxar Samantha Barry -una periodista del món digital- com a directora de la publicació. El New York Times recull que la xifra de subscriptors s’ha mantingut estable els últims tres anys (uns 2,2 milions), però que la responsable editorial creu que la periodicitat mensual no ajuda a una publicació que busca un públic jove. “ Glamour és una marca, no només una revista”. En tot cas, la companyia ha avisat que editaran en paper alguns monogràfics o especials que coincideixin amb la seva campanya La dona de l’any.
Glamour se suma a altres revistes adreçades al públic femení que han renunciat a les edicions impreses, com ara Teen Vogue, Self o Seventeen.
Un fitxatge per salvar Jimmy Fallon
Diuen que la sort de Jimmy Fallon com a presentador del late show a l’NBC va canviar el dia que va entrevistar Donald Trump -quan encara no era president- i el va despentinar afectuosament. Una broma blanquíssima que contrastava amb el vidriol vessat, cada nit, per Stephen Colbert a la cadena rival, la CBS. Fallon ha quedat segon durant tota la legislatura, però com a mínim el seu estil més juganer retenia el lideratge entre la cobejada audiència -per als anunciants- d’espectadors d’entre 18 i 49 anys. Però en les últimes setmanes Colbert havia retallat la bretxa en aquest segment d’edat a uns pocs milers de televidents. Per frenar aquesta sagnia, s’ha incorporat al programa Jim Bell com a nou director del programa. Productor executiu del matinal Today, responsable de les retransmissions olímpiques a l’NBC, sobre ell recau la responsabilitat de retenir el públic jove a la cadena.
Una plataforma musical emergent a la Xina
Tot i que no són mitjans en sentit estricte, Spotify i la resta d’aplicacions musicals similars no haurien de passar desapercebudes per al radar del sector, ja que en bona mesura actuen com a ràdios musicals. A l’escenari d’actors en aquest nínxol de mercat cal sumar-hi NetEase, una aplicació que de moment es concentra en el mercat asiàtic. L’empresa que hi ha darrere ha completat una ronda de finançament de 600 milions de dòlars. I 600 milions sembla ser una xifra màgica per a la companyia, ja que aquest és el nombre d’usuaris al qual ha arribat, després de créixer més de 200 milions de seguidors en només un any.
NetEase es va posar en marxa l’abril del 2013 i de seguida es va convertir en una de les plataformes musicals més actives de la Xina, amb més de 70.000 músics independents nodrint el seu catàleg, format per 1,2 milions de cançons. Són xifres modestes comparades amb les dels Estats Units (on el mercat musical és 45 vegades més gran), però la inversió dels xinesos en música gravada s’espera que es quadrupliqui entre el 2017 i el 2023. La ronda de finançament pot fer palanca per a un llançament global de l’aplicació.
