Deu idees sobre el cas de la boxadora Imane Khelif

1. Molts mitjans han parlat d’ella com a dona trans. No és correcte. Pel que ha transcendit, intersexual és un terme més precís. 2. Definir què és una dona, biològicament, es pot fer seguint criteris diferents: cromosomàtic, anatòmic, hormonal, genètic... En la immensa majoria dels humans coincideixen tots, però no sempre. 3. En l’esport, cal encara un debat més complet sobre els factors que han de determinar en quina categoria es competeix. 4. Les explicacions del COI han estat insuficients, perquè no detallen prou quin ha estat el criteri d’elegibilitat d’Imane Khelif per a les categories femenines i això ha facilitat la polèmica. 5. La Federació de Boxa –que la va desqualificar– es defensa suggerint que els seus cromosomes són XY. Però això no és suficient per considerar-la un home, si aquesta masculinitat no s’ha manifestat, genitalment o en les hormones, per exemple.

6. La transfòbia imperant fa que algunes atletes cisgènere amb físics fora de norma rebin de seguida l’acusació de ser trans. Hi ha, a més, una guerra cultural sobre la qüestió que ho distorsiona tot i les distintes fonts ens arriben amb biaixos importants. 7. Els homes amb nivells inusualment elevats de testosterona no reben mai suspicàcies: és una cara més del masclisme. 8. Hauria de ser compatible el reconeixement de les realitats que s’escapen del binarisme amb garantir justícia per a totes les esportistes femenines que concorren a una prova. 9. I això s’ha de poder fer respectant les persones individuals: a la xarxa han corregut rius de fel i muntatges que només buscaven vexar una esportista olímpica que no ha violentat cap norma del COI. 10. És significatiu, de fet, que l’odi s’hagi descarregat sobre l’esportista i no sobre la institució responsable. Encara no sabem tractar la diversitat, com a societat.