Tot el que ha destruït Elon Musk en un any a X

El 27 d’octubre de 2022, Elon Musk va adquirir Twitter, al qual va rebatejar com a X al juliol. En el transcurs dels últims dotze mesos sota la nova direcció, l'empresa ha acomiadat milers d’empleats i ha patit una disminució del 60% en els ingressos publicitaris, la seva principal font de finançament. Aquesta transformació no ha sigut ben rebuda pels inversors, ja que el valor de X ha experimentat una caiguda superior al 50%. A més, molts usuaris perceben que la plataforma ha passat de ser una font relativament fiable d'informació a ser un canal propens a difondre desinformació, en part a causa de la relaxació dels filtres i les regles de moderació de contingut que anteriorment s'aplicaven.

Malgrat això, durant el mes de setembre, segons la consultora SimilarWeb, X va registrar 5.900 milions de visites, només un 13% menys que el mateix mes de l’any anterior.

El canvi de propietat de la plataforma de microblogs –i ara se’n pot dir així més que mai, perquè els usuaris que paguen poden publicar-hi textos llargs, en comptes de fer-ho en un altre lloc i enllaçar-lo des del tuit– ha estat envoltat de controvèrsia. Especialment, les accions controvertides i contradictòries d'Elon Musk han alimentat moltes de les polèmiques al llarg de l’any. Durant el primer estiu sota la direcció de Musk, el món va patir clima extrem en diverses regions, amb incendis devastadors, inundacions i altres desastres mediambientals. Tot i que la majoria reconeixia l'evidència del canvi climàtic, poques setmanes abans s'havia eliminat la prohibició de milers de comptes negacionistes del canvi climàtic a Twitter. Igualment, s’ha afavorit el retorn d'usuaris que promovien desinformació sobre el covid i les vacunes, aprofitant les noves llibertats. En alguns casos ha sigut el mateix Musk qui ha fet intervencions ofensives, aplicant-se un tracte preferent i captant milions de nous seguidors.

Val a dir que X ha intentat enfrontar-se a la desinformació sense gaire èxit, especialment en situacions com el conflicte entre Israel i Hamàs, on la plataforma ha vist una proliferació sense precedents de falsedats i desinformació, sovint propagades per agències d'espionatge estatals. La retirada del distintiu que abans indicava els perfils de confiança i la introducció de la modalitat Prèmium, que ofereix més visibilitat als abonats que paguen 8 euros al mes, han generat crítiques. Convertir la capacitat de pagar en un indicador de fiabilitat sembla el contrari de la credibilitat.

Aquest clima ha generat un caos informatiu. Sempre s’havia complert el patró que un 10% dels usuaris publicaven el 90% dels tuits. Però ara, segons un estudi de la Universitat de Washington, durant els tres dies posteriors a l’atac de Hamàs a Israel, set comptes Prèmium de X van dominar completament les converses. Aquests perfils van acumular 1.600 milions de visites, molt per sobre dels 112 milions de visites que van sumar els principals mitjans de comunicació com The New York Times, la BBC, Reuters o la CNN. “Publiquen molt ràpid, sense contrastar res ni citar fonts, i així aconsegueixen més visibilitat”, es queixa un dels investigadors citats pel diari francès Le Figaro.

Problemes amb la publicitat

Linda Yaccarino, consellera delegada de X des del juny, s’ha afanyat a recuperar antics anunciants com Warner i McDonald’s i manté contacte freqüent amb Thierry Breton, comissari del mercat interior de la Unió Europea, per abordar la desinformació i complir amb la legislació comunitària dels Serveis Digitals (DSA). Malgrat l’afirmació de Yaccarino que el 90% dels 100 principals anunciants han tornat a la plataforma, executius de grans agències de publicitat han matisat que moltes empreses han tornat, però amb un pressupost més reduït, un terç del que gastaven abans. També s'ha confirmat una disminució del 60% en la facturació publicitària als Estats Units, segons Elon Musk.

El nombre d’usuaris diaris actius a X al setembre es va situar en 245 milions, una xifra lleugerament inferior als 260 milions que Musk va comunicar fa un any. Els usuaris més fidelitzats semblen ser els seguidors d’esdeveniments esportius, possiblement a causa de la dificultat de difondre notícies falses o distorsionades en aquest àmbit (encara que el Barça podria discutir-ho).

Pel que fa als plans futurs de X, l’empresa vol crear una aplicació tot en un: una plataforma per concertar cites, fer transferències de diners, cercar feina i, esclar, compartir notícies, imatges i vídeos. No obstant això, sembla que els usuaris ja estan satisfets amb aplicacions especialitzades existents i no mostren gaire inclinació cap a aquest tipus de "megaaplicació" a l'estil de la xinesa WeChat, l’èxit de la qual és molt peculiar de la cultura xinesa i difícil de replicar als EUA o a Europa.

Entre els reptes més destacats que X afronta per recuperar part del prestigi perdut, particularment a la UE, hi ha l'esperada prohibició per als gegants tecnològics nord-americans d’explotar les dades dels usuaris per mostrar anuncis personalitzats. Aquesta decisió ja ha impactat plataformes com Meta (Facebook i Instagram), que des de mitjans d'aquest novembre ja no podran fer aquest tipus de publicitat, segons l'ordre de la junta europea de protecció de dades a l’organisme regulador d’Irlanda, on Meta té la seu europea. L'impacte d'aquesta decisió en el negoci de les grans tecnològiques –inclosa X– és imprevisible.

Yaccarino assegura que el compte de resultats de X estarà equilibrat l'any vinent. Això es preveu gràcies a una dràstica reducció de la plantilla, ja que més del 80% dels 7.500 empleats que tenia Twitter fa un any han marxat o han estat acomiadats. D’eixugar mínimament el deute ja ni se’n parla. Recentment, l'empresa ha informat els empleats que la seva valoració actual és d’uns 19.000 milions de dòlars, una caiguda del 55% respecte als 44.000 milions que Musk va desembutxacar per Twitter l'octubre de 2022. Es calcula que per finançar part d’aquesta adquisició, Musk va sol·licitar un préstec de 13.000 milions de dòlars a set entitats bancàries. Actualment, aquests bancs no saben a qui endossar el deute, vista la incertesa sobre el valor real de la companyia.

Tot i això, Elon Musk no sembla gaire amoïnat per aquesta situació. Gaudeix dels reptes i en altres aventures empresarials com Tesla i SpaceX, ha aconseguit sortir-ne amb èxit malgrat l’escepticisme general. A més, ha expressat obertament la preferència que els seus empleats siguin "addictes al risc". Per això, la incògnita que representa aquesta X és de dimensions descomunals.