L'autoregulació, insuficient per frenar les 'fake news' a les xarxes socials

BarcelonaLa Unió Europea necessita endurir les eines de què disposa per lluitar contra les fake news, si realment vol combatre-les amb èxit. És la conclusió a què han arribat els organismes reguladors del mercat audiovisual dels diferents països europeus després d’analitzar el primer any de funcionament del codi de bones pràctiques de la Unió Europea en matèria de desinformació, un acord d’autoregulació mitjançant el qual els seus signants es comprometen voluntàriament, davant de la Comissió Europea, a posar en marxa les mesures que considerin oportunes per plantar cara a la propagació de les notícies falses.

Aquest document va entrar en vigor l’octubre del 2018, quan el van signar Facebook, Twitter, Google, Mozilla i diverses organitzacions empresarials europees del camp de la publicitat. Uns mesos més tard s’hi va adherir també Microsoft. El codi marca una quinzena de compromisos, que cada actor pot concretar lliurement, per actuar en cinc eixos fonamentals: la retirada de publicitat de pàgines que publiquin informació falsa, el control i identificació dels anuncis amb finalitats polítiques o ideològiques, l’eliminació dels perfils falsos de les xarxes socials, la promoció de l’alfabetització mediàtica dels usuaris i la cooperació amb els verificadors de dades i els investigadors sobre fake news.

L’encàrrec d’avaluar-ne l'eficàcia ha recaigut en el Grup Europeu de Reguladors de Serveis Mediàtics Audiovisuals (ERGA, en anglès), una organització formada per representants de les autoritats reguladores d’arreu d’Europa (entre les quals, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència espanyola) que té la finalitat d’assessorar la Comissió Europea en aquesta matèria. L’ERGA ha fet públic el resultat de la seva anàlisi aquest mes, i la conclusió que n’ha extret és que el codi d’autoregulació suposa “un pas significatiu en el procés de construcció d’una nova relació entre els seus signants, la Unió Europea i els reguladors audiovisuals”, però tot i així presenta “debilitats significatives” que cal abordar “si pretén assolir els seus objectius”.

Poca transparència i pocs signants

Els reguladors assenyalen, d’entrada, la poca transparència dels informes que valoren el grau de compliment per part de les plataformes d’internet de les mesures que s’han compromès a adoptar. Com que es tracta d’un codi d’autoregulació, són les mateixes companyies les que s’autoavaluen, però no s’ha previst “cap mecanisme a través del qual la informació d’aquests documents pugui ser verificada de forma independent”, lamenta l’ERGA. A més, destaca que “la informació subministrada per les plataformes és generalment agregada per al conjunt de la UE, la qual cosa fa difícil avaluar l’impacte del codi” en cadascun dels països de la Unió.

En segon lloc, l’organisme avaluador considera que el codi és massa inconcret a l’hora de definir les mesures que proposa aplicar i es basa simplement en “principis que són difícils de monitoritzar, comparar i quantificar”. Això, diu l’informe, “deixa espai als signants per aplicar les mesures només parcialment o, en alguns casos, no fer-ho en absolut”. A més, “fins i tot si s'apliquen les mesures, hi ha un greu problema de manca d’uniformitat en els procediments adoptats per les diferents plataformes”, afegeix.

La tercera crítica va dirigida a l’abast del codi, que, pel fet de ser d’adhesió voluntària, només es pot aplicar a aquelles xarxes i serveis que s’han avingut a firmar-lo, de manera que es crea una “asimetria reguladora”. “Tot i que els signataris actuals són les principals plataformes actives a la UE, plataformes significatives com ara TikTok i eines de comunicació com WhatsApp i Messenger no hi són”, indica l’informe.

Avançar cap a la corregulació

Per corregir aquestes limitacions, l’ERGA proposa diverses mesures que permetrien “millorar” i “expandir” els compromisos ja recollits en el codi. Per exemple, creu que caldria definir amb més precisió conceptes com anuncis polítics, notícies falses o manipulació informativa”; que les plataformes oferissin les seves dades desglossades per països i les posessin a disposició dels organismes reguladors; buscar maneres d’“harmonitzar l'aplicació dels compromisos” per part dels diferents actors, i incrementar el nombre de firmants del document.

Però, més enllà d’això, l’informe dels reguladors també proposa anar un pas més enllà de l’actual autoregulació i crear un model de “corregulació” que creés un mecanisme mitjançant el qual les autoritats poguessin obligar les plataformes a facilitar-los les dades que els demanessin, a canvi d’uns “incentius” perquè les empreses s’hi adherissin. “Idealment –diu l’informe– totes les plataformes que distribueixen continguts a Europa (o com a mínim les d’una mida rellevant) s’haurien d’involucrar en aquest procediment de corregulació i haurien d’estar, per tant, subjectes a les obligacions corresponents”. En cas que no fos així, i per evitar una regulació asimètrica, l’ERGA considera que les institucions comunitàries “haurien d’explorar la possibilitat d’adoptar un model de regulació més convencional”, és a dir, un marc legal al qual estarien sotmeses també aquelles plataformes que no volguessin unir-se al codi de corregulació.

El CAC se suma a la petició

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha rebut amb satisfacció l’informe de l’ERGA i s’ha sumat a les peticions d’una regulació “més estricta” per combatre la desinformació en línia. “La principal conclusió de l’informe és que l’autoregulació és un sistema útil per fer les primeres passes, però que s’ha revelat insuficient. Si volem lluitar de manera eficaç contra la desinformació, cal anar a un sistema de més regulació”, defensa el president de l’organisme, Roger Loppacher, que demana també que les entitats reguladores puguin disposar de les eines necessàries per “desenvolupar la seva tasca de monitoratge i d’aplicació de les normes”, així com d’un sistema que “els permeti instar les plataformes a retirar continguts il·lícits si es donés el cas”. Loppacher considera imprescindible també que els serveis d’internet ofereixin la informació sobre les seves actuacions segmentada per països, “de manera que cada regulador audiovisual en faciliti el monitoratge”, i que serveis com WhatsApp o TikTok s’adhereixin al codi d'autoregulació.