La pandèmia va deixar a la cultura televisiva les videotrucades com a sistema per incorporar testimonis sense que ningú s’hagi de desplaçar. Ni el convidat ha d’anar fins als estudis de televisió ni els reporters cap al lloc on hi ha l’entrevistat. És molt còmode, però cada vegada més tronat. Transmet desídia professional per part de la cadena. Un exemple de manual és un cas del Telenotícies migdia del dia 24 de desembre. Per a l’edició prèvia a la nit de Nadal, van pensar que seria una idea molt original incloure la consulta a un nutricionista perquè donés quatre consells perquè l’àpat no ens fes mal i trucs per compensar l’excés de menjar. Ja grinyolava una mica el tema, més propi d’un magazín que d’un informatiu. Però potser haurem de creure’ns que en aquestes dates és impossible escapar dels continguts carrinclons i tòpics que ens expliquen el que ja sabem.
El nutricionista en qüestió l’entrevistaven a través de videotrucada, enganxat a la pantalla, amb una il·luminació deficient per a la televisió i amb poca definició d’imatge. Una cosa és acceptar aquestes condicions quan es tracta d’una notícia d’última hora que no s’ha pogut preparar la informació amb temps i la urgència fa que sigui l’únic recurs per comptar amb un bon testimoni. Però els consells per no atipar-se en excés la nit de Nadal és un vídeo que es pot tenir preparat des de fa unes quantes setmanes. L’expert podria aparèixer en un context professional, enregistrat per les càmeres de TV3 i amb bona qualitat d’imatge. Un entorn més exigent també va a favor de la credibilitat i autoritat de l’entrevistat, no només del Telenotícies. No es tracta només de recopilar unes declaracions. L’informatiu no és un sac que s’ha d’omplir. A part de l’ambició i l’interès dels temes, s’ha de mantenir una cura en l'àmbit visual i bona qualitat d’imatge. Perquè tot comunica, més enllà de les paraules. El Telenotícies no és un videopodcast, ni un format per YouTube, ni un servidor de clips per a les xarxes socials. És una de les estructures clau de la televisió pública, de la qual en depèn bona part del prestigi. Al marge dels criteris periodístics, pel que fa a realització i imatge s’ha de demostrar també cura pel programa d’una manera global. La practicitat de les videotrucades ha fet abaixar el llistó de l’exigència televisiva. D’altra banda, si no hi ha més remei, seria convenient que els càrrecs, experts i col·laboradors de consulta habitual que pretenen atendre el mitjà només a través de videotrucades, milloressin la qualitat de la seva posada en escena i el senyal de wifi per aparèixer en unes condicions més acceptables a la televisió. A veure si és possible que, de cara al 2025, la cosa canviï i els informatius demostrin estar a l'altura dels avenços tecnològics i dels reptes televisius, exhibint cura pels detalls, més pulcritud i ambició en comptes de noticietes fetes amb una sabata i una espardenya. En el futur, quan recuperem informacions d’avui dia, no entendrem que es veiés tot tan malament i fos tot tan precari.
