El desencís com a argument universal
La plataforma HBO Max ja ha estrenat la segona temporada de la sèrie Somebody Somewhere. Aquest títol, que fa referència a algú qualsevol en un lloc qualsevol, ens parla de la Sam (Bridget Everett), una dona de quaranta anys i escaig que viu en un poble recòndit i avorrit de Kansas enmig de camps de blat de moro. Si en la primera temporada la sèrie intentava explicar-nos a través de múltiples personatges la lluita per tirar endavant encara que la vida no t’ho posi fàcil, en aquesta segona part ens parla de la importància de l’amistat. La Sam ha aconseguit acceptar el seu destí, sobretot perquè els seus amics li han donat una bona raó per tirar endavant. Somebody Somewhere és capaç d’atrapar-nos malgrat l’absència de trames trepidants. Perquè el que busca és la complicitat amb un estat d’ànim i amb unes circumstàncies emocionals en què fàcilment ens podem reconèixer. La sèrie és una mica com la vida real, força avorrida i més aviat monòtona. La ficció normalment ens convenç que és la passió, les situacions trepidants, l’esperit d’aventura, els somnis acomplerts o la superació de grans obstacles el que dona sentit a la vida. Però la realitat és que el gran repte és trobar la felicitat en una quotidianitat en què hi ha bons i mals moments, sempre que estiguin dins d’uns nivells de tolerància acceptables. Potser la feina no és apassionant, però motiva allò que pots fer quan plegues. Potser la família no és la zona de confort que seria desitjable, però hi ha uns amics que s’han convertit en l’espai de seguretat i confiança que tothom necessita. Potser la vida no t’ha regalat un cop de sort que et permeti ser optimista, però en el dia a dia hi ha instants que fan pensar que la vida val la pena.
La Sam creu haver trobat, per fi, el seu lloc. I un bon equilibri entre conviure amb els vestigis del passat i caminar cap al futur. Però quan tot sembla que és al seu lloc sempre passa quelcom que fa trontollar l’existència. Si no us fa res que les sèries tinguin un tempo més propi de la vida real que de la ficció, comenceu Somebody Somewhere o repreneu la vida de la Sam allà on la vau deixar. Perquè potser us reconeixereu en les seves pors, inseguretats i dubtes. Però gràcies a ella també descobrireu que al vostre voltant teniu persones i circumstàncies que fan més lleuger un camí que, encara que de vegades sigui feixuc, de tant en tant us dona alguna sorpresa agradable.
L’amistat com a salvació
A la plataforma AppleTV+ trobareu una altra sèrie que explora l’amistat des de l’humor i els estereotips més suats. Platonic és la història de la Rose i el Seth, dos amics íntims que estan travessant la crisi dels quaranta. En els últims anys han perdut el contacte i, quan es retroben, cadascú intenta arreglar la vida de l’altre, que sempre és més fàcil que arreglar la d’un mateix. Una altra història que desafia els límits entre l’amistat incondicional i l’enamorament des de la comèdia de la patacada, la bretolada immadura i tots els clixés sobre la perfecta mestressa de casa. Apta només per als que no busquin art i assaig en l’entreteniment.
