BarcelonaArcadi Espada conversa amb Manuel Valls a El Mundo. Un fundador de Ciutadans i un dels que ha contribuït amb més fermesa a l'actual decadència del partit. Interessant. Del text, em quedo amb una contradicció interessant. El regidor barceloní –que plegarà en breu, segons anuncia– es passa mitja entrevista dient que si hi ha francofòbia, que si no l'han acceptat per venir de fora, etcètera. (Això ja sorprèn, perquè per no ser acceptat relata entrevistes i dinars amb empresaris, directors de diaris, famílies poderoses...). Però, enmig d'aquest ploriqueig, emergeix una frase, que deixo en VO: "Esta última noticia del nombramiento de ese Jaume Giró como consejero de Economía. El símbolo espectacular de una sociedad contaminada. Giró: La Caixa, el Barça y el Procés. Este es el hombre. Lo tiene todo. ¡Y con toda la prensa encantada!". Aquest "ese". El menyspreu de qui mira per sobre l'espatlla. És un "ese" que fins i tot ha arribat a la frase de portada. Però no és un "ese" prou potent com per tapar la catalanofòbia que comporta parlar de societat contaminada. Tota la conversa supura tírria, per no dir odi. La pregunta, esclar, és si Espada l'ha volgut retratar d'aquesta faiçó així catalanofobiqueta o, senzillament, s'ha deixat endur banalment per l'entusiasme vallenc.
Turisme ‘galore’
El quiosc d'aquest diumenge oferia un bonic díptic il·lustratiu sobre com el debat del turisme és irresoluble i hi ha un abisme entre les intencions i els resultats. Mentre La Vanguardia afirmava "El sector turístic accelera la renovació de cara a l'estiu de la reobertura", El Periódico constatava la crua realitat: "Turisme de botellon. Es dispara la participació de visitants estrangers que volen disfrutar de l'oci nocturn malgrat les restriccions". La visió de la patronal i la ciutadana, respectivament. I, esclar, no coincideixen.
