MITJANS PÚBLICS

La derrota dels ex de Canal 9 dona via lliure a la nova tele

La tria del director general serà el primer pas per a la represa de les emissions de la radiotelevisió valenciana

Els extreballadors volen que el govern valencià articuli un mecanisme per afavorir la seva incorporació als nous mitjans. En la imatge, la periodista Amàlia Garrigós.
Salvador Almenar
28/01/2017
3 min

ValènciaAquesta setmana ha estat clau per al futur de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). La sentència de l’Audiència Nacional que considera “ajustat a dret” l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) aprovat el novembre del 2013 a conseqüència de l’apagada de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) dissipa molts dubtes sobre la posada en marxa dels nous mitjans. Si bé la nul·litat de l’ERO hauria posat en entredit la viabilitat de la CVMC, la sentència favorable als interessos de la Generalitat Valenciana -que va defensar l’ERO del PP- “dona seguretat jurídica” al projecte de la nova radiotelevisió pública, en paraules del mateix president valencià, Ximo Puig.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

I és que la sentència, que recorrerà al Suprem el sindicat CGT -impulsor de la demanda-, no només valida l’ERO d’extinció de RTVV sinó que desestima l’existència de la possible successió d’empreses entre l’antiga Radiotelevisió Valenciana i la nova Corporació. Amb aquest pronunciament de la sala -i el poc probable canvi de criteri per part del Suprem-, queden resoltes les qüestions judicials que podrien haver complicat el futur dels nous mitjans públics valencians.

Pressupost de 55 milions

Malgrat les qüestions judicials, la CVMC ja ha començat a fer camí. De fet, aquest mateix divendres el consell rector de la Corporació va aprovar el repartiment del pressupost que la Generalitat Valenciana va consignar-li per al 2017, i que ascendeix a 55 milions d’euros. Del total, 36,9 milions aniran destinats a l’empresa que gestionarà la nova radiotelevisió pública, 11,37 milions, a despeses de funcionament, i 2,73 milions estaran dedicats a les despeses de personal. Malgrat aquesta distribució, encara no es pot calcular quina dimensió tindrà la plantilla de la ràdio i la televisió, ja que els 2,73 milions són per al total del personal de la CVMC.

17 candidats per dirigir la CVMC

De fet, definir el nombre de treballadors necessaris per reprendre el servei públic és competència de la persona que serà triada com a directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Amb tot, la xifra podria oscil·lar entre els 200 i els 300 professionals, segons expliquen fonts del sector.

La persona que detallarà la xifra concreta de professionals que cal contractar serà el director general, que sortirà d’entre els 17 candidats que s’han presentat al concurs de mèrits obert per la CVMC. Entre els candidats hi ha extreballadors de RTVV, professionals del sector com el productor Josep Ramon Lluch o l’exdirectora d’IB3 Mar Adrián, i professionals d’altres mitjans com els corresponsals al País Valencià de TV3, Empar Marco, i de La Vanguardia, Salva Enguix. De moment no hi ha data per resoldre el concurs, però les fonts consultades apunten que abans del març s’hauria de nomenar el director. Abans, probablement la segona setmana de febrer, s’aprovarà a les Corts Valencianes el mandat marc de la CVMC que definirà els objectius de la Corporació.

Una altra qüestió per resoldre i que es farà mitjançant un concurs d’idees és la del nom i la imatge corporativa dels nous mitjans. Mentrestant, tothom seguirà referint-se a la nova tele com “el nou Canal 9”. Una idea per als que hi pensen.

PP i C’s rebutgen tot tipus de col·laboració amb TV3 i IB3

Un dels punts del mandat marc de la nova radiotelevisió més criticat pels partits de l’oposició és el que es refereix a la col·laboració amb altres mitjans públics de l’àmbit lingüístic català. És a dir, el document que recull els objectius de la CVMC preveu la possibilitat de fer coproduccions amb TV3 i IB3.

El PP, en la seva versió més reaccionària, rebutja el punt que al·ludeix a potenciar l’àmbit lingüístic comú perquè creu que promou els “imaginaris Països Catalans”, mentre que Ciutadans, pendent de l’eficiència, “no vol que es destini ni un euro” a projectes “aliens” als interessos valencians. Tots dos partits han presentat esmenes per eliminar aquest punt.

stats