Denunciar Florentinolàndia sense renunciar a l’exigència

Un dia després que Mundo Deportivo titulés "Polèmica sense recorregut per a Enríquez Negreira", la polèmica segueix fent ufanosa el seu recorregut, en Rolls-Royce i saludant la concurrència amb la mà, almenys quan passeja pels mitjans de Madrid. Ara s'ha sabut que l'exàrbitre, quan se li va tallar la suculenta via d’entrada de diners, va amenaçar el Barça d'explicar totes les seves "irregularitats". Aquesta actitud xantatjosa no ajuda precisament el club i els seus directius, perquè fa inevitable preguntar-se de quines misèries està parlant. Ho treia en exclusiva El Mundo i, un cop més, As i Marca es rabejaven en l'assumpte mentre que Mundo Deportivo i Sport ho ignoraven a la portada. Bé, l'Sport, en mida lil·liputenca, incloïa la crida a un article d'opinió sobre el tema, però pel títol era impossible saber de què s'estava parlant. La sensació és que la premsa esportiva catalana passa més estona assenyalant com és de pèrfid Madrid que no pas demanant comptes a la gestió de les successives executives blaugranes. Hi ha molta trinxera contra Bartomeu o contra Laporta, però pocs s’atreveixen a denunciar aquests acords com a problemes sistèmics. I, per cert, la declaració de Bartomeu: “Jo vaig tallar l'aixeta a Negreira; Laporta va quadruplicar-li el sou” és badoca, perquè en parlar de “sou” es traça una relació molt diferent de la de proveïdor i client.

Denunciar Florentinolàndia és just i necessari... sempre que no es faci servir per evitar fiscalitzar possibles males praxis d'aquí. Oh, és que els del Madrid estan a vuit punts i remuguen! Sí, escolti, però ¿ha provat vostè de no pagar quantitats desorbitades per assessoraments una mica gasosos a persones amb capacitat d'influència en el col·lectiu arbitral? Un cop més, s'evidencia l'excessiva dependència dels diaris esportius respecte als clubs, aquí i allà.