El poder dels súpers és etern

BarcelonaLa Festa dels Súpers és un dels invents més exitosos de la pèrfida TV3. Si no tens fills evita pujar a Montjuïc a finals d’octubre: podries tenir una reacció al·lèrgica. Per als que en tenim, però, i els adoctrinem mirant dibuixos animats en català -només tenim el Club Super3 com a alternativa- , sabem que un cap de setmana a l’any hem de passar per l’anella (olímpica, esclar). Hi ha pares que ho viuen com un peatge, una tortura obligatòria que va amb el càrrec -de ser pare/mare-, però n’hi ha d’altres que els veus que fan veure que ho fan pels fills però que disfruten més que ells.

Fa 21 anys a algú se li va acudir fer una trobada de socis del Club Super3 a Montjuïc, i la va clavar. Aquest any el lema de la festa ha sigut Tenim el poder, que és el primer single de l’últim disc del Super3, el segon gran invent dels caps de màrqueting de la televisió catalana. La Festa dels Súpers és bàsicament un concert de música -en playback, això sí- amb balls i coreografies dels membres de la família Super3, amb el fil conductor d’una història senzilla -amb la mateixa estructura cada any, però imperceptible per a la canalla-: enguany, salvar la natura de la seva destrucció. Aquest conte demana als nens que vagin disfressats d’una determinada manera, i aquest any han complicat la vida als pares amb disfresses d’insectes. És a dir, es tracta d’un gran musical en el mateix escenari que solen omplir els U2 o els Rolling Stones. I amb els preus de les begudes dels bars de dins de l’estadi gairebé al mateix preu que quan ve Mick Jagger, per cert.

Les cançons dels discos del Super3 tenen alguna cosa màgica. Fugen de la música carrinclona infantil, però les lletres passen tots els filtres educatius sense problemes, amb missatges optimistes i positius com “tots junts”, “fem-ho”, “amunt”, “m’agrada l’esport”, “uh, oh, no tinc por”, “connectem” o “soc així”. Però la cançó estrella és Tots som súpers. Té tots els ingredients: lletra amb missatge supereducatiu -antibullying - i música enganxosa. Tan enganxosa que s’ha convertit en un clàssic que sempre tanca l’espectacle des de fa molts anys. Una hora clavada d’espectacle que els petits es passen majoritàriament a collibè dels seus pares -els osteòpates catalans es freguen les mans cada any-, amb els ulls esbatanats.

Però la Festa dels Súpers és més que un espectacle musical. Ha anat creixent tant que l’esplanada que hi ha entre l’Estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi està plena d’anuncis publicitaris en forma de paradetes d’activitats infantils de marques que tenen un retorn assegurat pels milers de visitants. I a TV3 ja li va bé, perquè són marques força blanques i a més els paguen la festa, en el sentit literal: Patinets Wolf, llet Ato, Casa Tarradellas, Nesquick, rotuladors Jovi o el Barça. La reina de les paradetes, però, és el parc d’aventures andorrà Naturlandia, que és qui té més cua sempre. Les cues... Ai, les cues. Riu-te’n de Port Aventura! Una de les coses que fa que per a molts pares la Festa dels Súpers sigui el més semblant a l’infern a la Terra són les cues que s’han de suportar per fer qualsevol d’aquestes activitats infantils en forma d’anunci gegant. Les més atractives, on els fills et demanen d’anar, són les que tenen la filera de pares amb cara de resignació més llarga. I si intentes enganyar-los i els portes a les activitats on no hi ha cua, et miren com si els estiguessis convencent que aquell tall de lluç bullit és més bo que la pizza.

Tot i el descens del nombre d’assistents que s’ha experimentat durant els últims dos anys, la fórmula de l’èxit de la Festa dels Súpers sembla eterna.