David Janer: "M'agradaria seguir creixent com a actor, però no a qualsevol preu"
Estudis "La filosofia m'ajuda a respondre certs interrogants" Ofici "La interpretació és més un mitjà que no pas un fi en si mateixa; és un pas més cap al meu projecte personal de vida"
Águila Roja és la sèrie més vista de la televisió espanyola: el seu últim capítol va congregar 5,7 milions d'espectadors i, després de tres temporades, no acusa el cansament de l'audiència. El personatge principal l'encarna l'actor granollerí David Janer, que anteriorment havia fet teatre (Celobert , El sueño de una noche de verano ), cinema ( Anita no perd el tren , Los girasoles ciegos ) i televisió ( Laberint d'ombres , Compañeros , Los hombres de Paco ).
Quins elements creu que han fet triomfar Águila Roja ?
Crec que part del secret d'una sèrie és, en primer lloc, que els espectadors s'acabin identificant amb els personatges i que se'ls estimin, se'ls facin seus. I en segon lloc, que tingui una sèrie d'elements que puguin permetre arribar al màxim nombre d'espectadors: intriga, aventura, romanticisme, comèdia, drama…
El seu paper és físicament molt exigent. Com se'l prepara?
Menjant sa i equilibrat, i sent constant amb el gimnàs. Per a les escenes d'acció, preparo les coreografies amb els especialistes i practico sempre que puc amb la catana.
En el seu cas, la interpretació és més accidental que vocacional?
Jo crec, com Ortega, que la vocació no comprèn només l'àmbit professional, sinó que assenyala el projecte vital d'un mateix. L'elecció sencera que fas sobre com veus i interpretes la vida. En aquest sentit, la interpretació és més un mitjà que no pas un fi en si mateixa; és un pas més cap al meu projecte personal de vida: em fa feliç, però tampoc vol dir que sigui l'única cosa que pugui o sàpiga fer.
Després d'un paper d'èxit, té ambició per seguir projectant la seva carrera?
Miro de tenir l'ambició ben controlada. Evidentment m'agradaria seguir treballant i creixent com a actor, però no a qualsevol preu. Tinc molt clares les coses a les quals no podria renunciar.
Com ara ser a prop de casa? Se'l considera un enamorat del Vallès, així que rodar a Madrid deu ser un inconvenient...
Precisament aquest arrelament a la meva ciutat fa que em costi ambicionar destins més llunyans. Si quan sóc a Madrid ja trobo massa a faltar casa meva, imagina't què passaria si hagués d'anar més enllà, si hagués de creuar l'Atlàntic…
Sent amant de la discreció, el paper d'heroi ha de ser poc compatible amb una vida pública tranquil·la...
Sóc de tarannà tranquil, casolà. Per sort, no sóc de tenir unes aficions que em duguin a prodigar-me excessivament. A més a més, la manera que té la gent d'acostar-se a mi sol ser molt agradable. Així que, de moment, tot bé.
Quines sèries segueix?
Sóc més de pel·lícules clàssiques. No tinc gaire temps per anar seguint capítol rere capítol d'una sèrie. Les úniques que he pogut veure i seguir han estat Los Soprano i The wire .
Quins són els seus referents interpretatius?
De fet han anat canviant amb el temps. Però sóc més de girar la mirada enrere, cap a alguns dels grans noms del cinema clàssic, com Montgomery Clift, James Dean, Marlon Brando, Laurence Olivier…
Després d'haver estudiat informàtica, ara cursa filosofia a distància, a través de la UNED. Què busca complir amb aquesta carrera?
De la mateixa manera que la interpretació, és un pas més. Es tracta d'un ingredient més cap a un dels meus principals objectius: ser feliç. La filosofia m'ajuda a respondre certs interrogants.
