Devia tenir uns disset anys quan, escrivint els meus primers breus de premsa, tot just un vailet, em van donar la primera lliçó pràctica de periodisme. No diguis que un accident ha estat “espectacular”, perquè no són espectacles i porten dolor a molta gent. Les xarxes s’han omplert en les últimes hores d’imatges i vídeos que, vistos des de la seguretat del sofà i la pantalleta del mòbil, certament exciten la pulsió humana per la destrucció i la fascinació pels efectes devastadors de la natura (si som a recer). Però més enllà de satisfer aquest inevitable consum sensacionalista, haurien de ser palanca de reflexió. Hi pensava arran del vídeo que ha circulat a bastament, en el qual es veu un camió de repartiment colgat per l’aigua i un bomber rescatant-ne el pobre conductor. Els mitjans ens hem fet ressò de l’escena i alguns lectors han protestat perquè resulta que la marca comercial que llueix el camió en qüestió, corresponent al supermercat Mercadona, apareix pixelada.
S’ha de dir que el vídeo provenia dels mateixos bombers i que van ser ells els que van pixelar la marca. No és que El Mundo –que és qui va rebre les crítiques a X– afegís la censura per protegir l’empresa de Juan Roig. Però és evident que despertava suspicàcies. I els mitjans, si descrivim l’incident, hauríem de consignar que el camió era d’aquell supermercat. Encara que sigui per evitar la malfiança del lector. I, sobretot, perquè és lícit preguntar-se si l’empresa no va tibar massa de la corda i va obligar a fer un repartiment en condicions clarament contraproduents. En general, trobo a faltar fer aquest pas més: superar l’embadaliment per les imatges aparatoses i saltar al qüestionament sobre si, en nom de la roda de l’economia que no pot aturar-se mai, s’han posat vides en risc.