Dalmases nega cap “amenaça” al 'FAQS', però admet l’error de mantenir “aquella conversa”

BarcelonaLa compareixença de Francesc de Dalmases al Parlament per explicar l’esbroncada que va tenir a TV3 amb una periodista del FAQS no ha servit per moure la posició del diputat, que ha insistit en la tesi que l’episodi va ser només “una discussió” però que “no va existir cap amenaça”. Però diversos grups polítics ja han iniciat els tràmits per convocar la Comissió de l’Estatut dels Diputats perquè examini si el parlamentari de Junts va violentar el codi de conducta de la Cambra. Susanna Segovia, representant dels comuns a la comissió de control de la CCMA, li ha demanat que presenti la dimissió.

Els fets es remunten al juliol, quan Laura Borràs va ser entrevistada a l’infoxou polític del canal públic. Dalmases havia pactat una sèrie de condicions que, a parer seu, no es van complir. A partir d’aquí, la periodista que havia fet l’enllaç amb el programa es va quedar sola amb el diputat, Borràs i dues persones més del seu equip. Segons el relat de l’entorn del FAQS i la productora, Dalmases va donar cops al mobiliari, cridava, la va agafar del braç i va dir que es tractava “d’un programa de merda” amb “una presentadora patètica”.

Dalmases nega que hi hagués coacció, ja que, segons ha defensat, no hi havia cap benefici concret a aconseguir. “D’una entrevista que s’ha acabat i d’un programa que havia anunciat la seva fi, ¿quin rèdit polític en voleu treure? Quin sentit tindria? Les persones que miren de moure els fils de mitjans, i n’hi ha, ¿ho fan després d’una discussió d’un programa? La resposta és no”, ha explicat durant la sessió, en un intent de desescalar el que ha considerat “una bola de neu”. Segons el seu relat, ell va afavorir que el FAQS pogués entrevistar l’aleshores presidenta del Parlament, Laura Borràs, “en contra de membres del seu equip de comunicació”.

El diputat ha intentat justificar també aquella conversa –que ha admès que no hauria d’haver passat– per la seva manera de ser. “Jo no puc ni sé callar –ha dit–. És molt més plàcid no ser incòmode, però poques coses estimo més en aquest món que el periodisme. I precisament perquè me’ls estimo, sobretot als mitjans públics, en soc enormement crític”.

Minuts abans, el que era director del programa, Pere Mas, ha ofert el seu relat sobre els fets. Era un testimoni rellevant, que va justificar l’existència d’unes negociacions prèvies a l’entrevista, assegurant que el debat no comportava “una imposició”. El periodista ha revelat que una periodista del seu equip va informar-lo del que estava passant “tremolant i nerviosa, perquè no podia accedir a la sala on estava succeint l’incident” (Dalmases, per contra, recorda que la porta de l’altre extrem estava "oberta de bat a bat" en tot moment). I va detallar també per què, en una entrevista abans que transcendís el cas a la premsa, va minimitzar el cas, ja que la víctima va demanar que no transcendís el cas. “Hi havia por. No estàvem parlant d’una persona qualsevol. I hi havia una situació de vulnerabilitat personal. Era un programa que s’acabava i hi havia incertesa sobre el futur dels professionals que hi treballaven”, ha explicat el director.

Mas ha conclòs la seva intervenció amb un to dur: “El que va passar no té res a veure amb l’incompliment d’uns pactes que hi haguessin o deixessin d’haver-hi. Té a veure amb una intimidació inacceptable que possiblement es podria haver corregit amb unes disculpes l’endemà en comptes de persistir en desmentir els fets”.

En el to de preguntes dels grups, Beatriz Silva li ha recordat a Dalmases la necessitat d’exemplaritat. “Els fets són greus i vostè es reafirma que no són com van ser descrites. És la seva paraula contra la paraula de moltes persones”, li ha etzibat. Des de Vox, se l’ha censurat per “l’habitual dialèctica lacrimògena”. I Xavier Pellicer, de la CUP, li ha demanat quina hauria estat la seva reacció com a membre de la comissió de control de la Corporació, si fos el portaveu d’un altre partit qui hagués protagonitzat el cas. Des d’Esquerra, Raquel Sans ha afirmat que la relació de confiança que mantenia amb la periodista afectada no justifica l’escena. “Quan es produeixen la majoria de casos de violència? Just quan hi ha coneixença”, ha dit, i ha avalat “la necessitat de convocar la Comissió de l’Estatut dels Diputats”.