La Cubana, el pas del temps d’una família “per sempre”

Una història de teatre. De com viure’l intensament, fins al moll de l’os, de la manera més viva, digna i decent possible. Això explica Més enllà de La Cubana, el documental del Sense ficció que avui s’emet per TV3 i que ahir es va estrenar a la Filmoteca de Catalunya. La història de La Cubana i els seus quaranta-dos anys de vida és el que queda condensat en una hora i escaig de metratge. La història del grup de Sitges explicada per ells mateixos, pels fundadors, integrants i ànimes que hi han habitat al llarg dels anys.

A la Filmoteca, l’ampli hall sempre diàfan va quedar habitat per tots els personatges del grup, figures a mida natural provinents de l’exposició antològica que es va veure a Sitges amb motiu dels quaranta anys de la companyia. Ahir també hi eren el seu director, Jordi Milan, i alguns dels actors fonamentals: Mercè Comes, Mont Plans, Silvia Aleacar -les tres Teresines deTeresina S.A., que aquesta setmana compleix trenta anys!-, Jaume Baucis, Xavi Tena, Jose Corbacho, Anna Barrachina... No hi va poder assistir Santi Millán, però seva és una de les reflexions fonamentals del film: “Ser de La Cubana volia dir que et llevaves al matí sabent que no volies fer cap altra cosa que la que faries aquella nit”.

“Una història meravellosa”

Més enllà de La Cubana és, a criteri del seu director, Jordi Call, el relat d’una “història meravellosa”. Ell mateix destaca també com de generosos han sigut tots els entrevistats, com parlen des del cor perquè l’espectador pugui veure l’ànima del grup i dels seus integrants. “Un treball fet amb tendresa i amb intel·ligència, la història d’una festa i de gran teatre”. El defineix així Vicent Sanchis, director de TV3.

“Algunes de les coses que vam fer, avui no es podrien fer. Aniríem tots a la presó”, diu, contundent, Silvia Aleacar per concretar l’esperit fundacional de La Cubana. És l’esperit que es veu al documental -produït per Minoria Absoluta- i que relata el grup des dels primers anys fins a l’actualitat: Adeu, Arturo està en cartellera avui al teatre Coliseum de Barcelona.

Els inicis van estar molt marcats pel teatre de carrer -“com que no teníem local ens vam instal·lar al carrer”-, pels xous a la intempèrie i pel contacte estret amb el públic, gran senya d’identitat de tota la història de La Cubana. L’esperit iniciàtic es materialitzava en espectacles tan atrevits com aquell que consistia en tancar Mont Plans darrere la reixa d’una botiga de Madrid i simular que s’hi havia quedat atrapada en contra de la seva voluntat. Resultat? Es va muntar un sidral descomunal. Hi va intervenir la policia, i fins i tot va procedir a una detenció.

Eren temps, rememoren tots, d’extraordinària intensitat i feina molt sovint desinteressada -sempre hi havia qui acceptava quedar-se una setmana sense cobrar- i esgotadora que va forjar el que tots coincideixen en assenyalar: “Érem i som, per sempre, una família”. La història continua amb una etapa ja més professional -“ens havíem de guanyar la vida”-, amb la fira de teatre al carrer de Tàrrega -accident pirotècnic inclòs que podria haver acabat amb tragèdia-, La tempestad -mirada sui generis a Shakespeare-, Vivo cantando, Ya soy rico...

El documental revela alguns detalls poc coneguts, com els temps d’incertesa amb la continuïtat del grup just després de La tempestat o el conat de censura que va patir l’especial de Cap d’Any a TV3 del 1989 perquè a algú molt poderós no li agradava que s’hi parlés massa en castellà. Els temps esplendorosos es materialitzen sobretot amb la fita de Cómeme el coco, negro -“el millor espectacle de teatre que he vist mai”, resumeix Jose Corbacho-, amb Teresina S.A., eternament admirada, i amb la llarga vida de Cegada de amor, que va ser el final d’una etapa -closa a Buenos Aires- en què la majoria dels actors van decidir fer un punt i seguit a la seva trajectòria professional.

Nens grans

“Érem nens jugant”, defineix un Corbacho amb facilitat per als titulars, per concretar l’esperit i la personalitat col·lectiva que els amarava en els millors moments. Esclar que també hi ha espai per a l’evocació de moments dolorosos, com la prematura mort de Carme Montornés, membre cabdal de la companyia, poc després deTeresina S.A. “Era una dona fabulosa, una donassa amb un talent descomunal”, la recorda Anna Barrachina.

Jordi Milan es mostra extremadament content amb el resultat de Més enllà de La Cubana : “És un producte molt especial que explica la nostra història. Vam començar jugant, estem jugant i volem acabar, quan acabem, jugant”. I fa èmfasi en un element clau de la història del grup i també del documental, la percepció del pas del temps: “Se’m fa molt estrany que hagin passat quaranta-dos anys, no me’n sé avenir. Molts anys d’amor, de diversió, de tendresa”. El títol del documental és inspiració de Santi Millán: “La Cubana és una altra cosa, va més enllà d’una companyia de teatre”. Doncs això, Més enllà de La Cubana, que a TV3 es podrà veure amb la propina de l’emissió de l’espectacle Gente bien.